lo carrer del riu

lo carrer del riu

15 d’octubre, 2007

Catalunya demana un referèndum d'autodeterminació

El 58,6% dels catalans és partidari de celebrar la consulta

Més dades confirmant el que ja sabíem: que els catalans desitgen celebrar un referèndum d'autodeterminació per tal de decidir per ells mateixos quina ha de ser la futura relació entre Catalunya i l'Estat espanyol. Sis de cada deu catalans són partidaris de celebrar la consulta, segons les dades del baròmetre de tardor que avui publica El Periódico. Malgrat que la constitució no permet aquesta mena de consultes ni reconeix el dret d'autodeterminació -només cal veure com carreguen els partits centralistes contra Ibarretxe- el poble català està convençut que el sentiment democràtic està per sobre la constitució, per molt que els espanyolistes l'esgrimeixin com si fossin les taules de la llei. Catalunya vol decidir el seu futur, encara que el seus propis polítics defugin la realitat autodeterminista. La població està convençuda: cal fer el referèndum. Hi estan a favor fins i tot aquells que votarien contra la independència. Ara només cal posar data a la consulta i, com els bascos, començar a treballar perquè sigui una realitat ben aviat.

El baròmetre de tardor que publica El Periódico també pregunta als catalans sobre la independència, i un 33% dels enquestats es mostra partidari d'escindir-se d'Espanya i formar un Estat propi, mentre que el 43% no ho faria.

Els enquestats creuen majoritàriament (54,1%) que durant aquests darrers tres anys s'ha incrementat el sentiment independentista, degut, en gran part, a la política de promeses incomplides que ha practicat el president espanyol Zapatero, així com al lamentable estat de les infraestructures catalanes, que aquest estiu s'han ressentit de valent després de tants anys de desinversió.

La diferència entre ambdues opcions és mínima, i en qualsevol cas el clam dels catalans pel referèndum hauria de fer replantejar als partits catalans aquest tema, ara per ara tabú, per tal que la consulta popular entri a debat al si de la societat catalana i aquesta pugui acabar decidint el seu futur sense complexos.

Marlaska deixa en llibertat amb càrrecs 9 joves més que van cremar fotos dels reis

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska ha deixat en llibertat sense mesures cautelars a altres nou joves que van cremar fotografies dels reis el passat 22 de setembre en una concentració antimonàrquica celebrada a Girona, segons van reconèixer durant el seu interrogatori amb el magistrat. La Fiscalia decidirà ara si els imputa un delicte d'injúries a la Corona o sol·licita l'arxiu de la causa.

Els nou manifestants han reconegut en català que van incendiar les fotografies com un acte emparat per la llibertat d'expressió i en rebuig de la Corona. Els interrogatoris han començat dues hores més tard del previst per l'absència d'un intèrpret de llengua catalana i la negativa dels imputats a expressar-se en castellà.

Durant la compareixença, el fiscal Luis Barroso ha rebutjat la possibilitat de presentar una acusació contra aquests nou joves, encara que aquesta podria concretar-se quan finalitzin totes les declaracions. Fins avui han comparegut a l'Audiència Nacional 19 joves que van participar en la concentració del dia 22, encara que aquesta xifra podria augmentar en les pròximes hores si, com va indicar Salellas, la Policia catalana realitza noves identificacions.

Mayor Oreja diu que no condemna el franquisme perquè "representava un sector molt ampli dels espanyols"

Afirma que al País Basc hi havia una situació d'"extraordinària placidesa"

L'eurodiputat del Partit Popular Jaime Mayor Oreja afirma que no condemnarà la dictadura franquista perquè "representava un sector molt ampli dels espanyols" i es mostra molt crític amb la llei de la memòria històrica que qualifica de "disbarat". Segons l'exministre, al País Basc, després de la guerra civil, hi va haver una situació d'"extraordinària placidesa".

En una entrevista concedida a La Voz de Galicia, Mayor Oreja és preguntat sobre les causes que al PP li costi condemnar el franquisme, i l'exministre de l'Interior respon: "Perquè això forma part de la història d'Espanya. Jo no l'he condemnat, jo elogio i alabo la transició democràtica. ¿Com vol que condemni el que, sens dubte, representava un sector molt ampli d'espanyols?".

Acte seguit, el periodista li replica que, per aquesta mateixa lògica, tampoc condemnarà el nazisme o l'estalinisme, "perquè molts alemanys i soviètics els van recolzar". Davant d'això, Mayor diu que el franquisme va ser la "conseqüència d'una guerra civil en què hi va haver dos bàndols". "No és el mateix que el règim nazi, on hi havia un sol botxí", afirma.

Insisteix que no considera pertinent condemnar la dictadura de Franco i en aquest sentit exposa: "No, per moltes raons. ¿Per què hauré de condemnar jo el franquisme si hi va haver moltes famílies que el van viure amb naturalitat i normalitat? A la meva terra basca hi va haver uns mites infinits. Va ser molt pitjor la guerra que el franquisme".

"Alguns --argumenta-- diuen que les persecucions als pobles bascos van ser terribles, però no devien ser-ho tant quan tots els guàrdies civils gallecs demanaven anar al País Basc. Era una situació d'extraordinària placidesa. Deixem les disquisicions sobre el franquisme als historiadors".

"A Catalunya només li queda la independència"

El vocal del Consell del Poder Judicial i un dels promotors del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, ha manifestat que Catalunya està "bloquejada sota España, maltractada a España, insultada per España, farta d'España" i creu que només "li queda un camí: la independència". En un article al diari Público, considera que d'aquesta forma "España té molt a guanyar, amb un Estat català perdria un membre descontent i problemàtic però guanyaría un bon veí i amic, i podria superar els bloquejos que pateixen les llibertats i la democràcia a causa d'una estructura institucional concebuda i practicada per assegurar el domini d'una mayoria nacional española sobre les minories nacionals. Com ja va advertir Burke, és aquest domini la causa de les pitjors corrupcions de l'orde constitucional".

López Tena sosté en l'escrit que "el problema de Catalunya s'anomena España, que es dedica, mitjançant l'aparell de l'Estat que els catalans paguen, a bloquejar tots els seus projectes: ni connexió ferroviària del port amb Europa, ni serveis públics que funcionen, ni inversions en infraestructures, ni TGV a Europa, ni presa de control d'empreses españoles, ni aeroport intercontinental, ni res de res" i afegeix que "ja s'han aconseguit els objetius modernitzadors comuns a catalans i españoles, España ja és democràtica i europea, però tan contrària a la diversidat com sempre, no es concebeix com a plurinacional sinò com a unitària, i perceb als ‘diferents’ no com un actiu a promoure, sinò com una molèstia a eliminar. Proclama que Catalunya és España, pero pensa i actua com al què Catalunya és d'España: Una possessió.

El vocal del Poder Judicial explica que "intentem de bona fe una correcció de l'expoli fiscal, el domini polític i la discriminació econòmica i cultural. Allarguem la mà, per a tan sols rebre insults, boicots, enganys, i un Estatut que no s'aplica ni cumpleix, doncs aquest Gobierno español, como els precedents, no té por d'incumplir la llei quan afecta a Catalunya. No passa res. Ja ho avalaran com sempre els Tribunales Supremo i Constitucional, que per a això els nomenen el PP i el PSOE".

Jo també pujo al carro !!!

Puig augura que "Catalunya es veurà lliure" aquest segle.

El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, ha augurat que la "gran oportunitat s'està obrint" i "aquest segle, Catalunya es veurà lliure" durant l'acte d'homenatge a Lluís Companys convocat per aquesta formació i la JNC. El número dos de Convergència ha reafirmat també "la voluntat de fer de Catalunya un país normal a Europa i al món". L'acte ha estat precedit per una marxa de torxes a càrrec de militants de la Federació de Barcelona de la JNC i un parlament del secretari general, Jordi Cuminal. Cuminal ha recordat la figura del president Companys de qui ha recordat "no va morir per ser d'esquerres com avui segurament recordarà el Partit Socialista, sinó per ser el President de la Generalitat de Catalunya".

Carod diu que a Companys el van matar "per Catalunya"

El president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha assegurat que l'afusellament del president Lluís Companys, del qual aquest dilluns se'n celebra el 67è aniversari, va ser un "crim d'estat absolutament il·legal" i ha recordat que el van assassinar "per Catalunya". Carod ho ha dit coincidint amb el debat sobre la llei espanyola de la memòria històrica, a la qual ERC no hi dóna suport. ERC ha obert amb la seva tradicional marxa de torxes al Castell de Montjuïc, els diferents actes que partits i institucions faran al llarg del dia en record del president màrtir. El líder republicà ha fet un parlament al Castell de Montjuïc, on des de les sis del matí, ERC celebra la tradicional marxa de torxes des de l'entrada del recinte fins als glacis de Santa Helena, on Companys va ser afusellat. A l'acte hi ha participat una seixantena de persones, entre les quals diversos dirigents del partit, com el mateix Carod, Joan Puigcercós, Xavier Vendrell o Oriol Amorós.

Carod-Rovira ha dit que la figura de Companys "continua provocant una incomoditat evident en sectors ideològics pretesament variats" i ha lamentat que "hi ha qui ha volgut reduir la seva vida només en la seva mort". El líder d'ERC, que ha recordat que el president va ser torturat a l'actual seu de la comunitat autònoma de Madrid, ha reconegut que Companys "no era un estadista", perquè per ser-ho necessitava "temps i estat". En tot cas, ha afegit que es va convertir en un "heroi nacional", sobretot per a la Catalunya de l'exili. En ple debat sobre la llei espanyola de la memòria històrica, a la qual ERC no hi dóna suport, Carod ha recordat que després de 30 anys de democràcia "encara costa d'accedir a determinada documentació oficial de les estructures de l'estat relatives al president Companys, a algunes de les seves detencions, a la plenitud de la documentació al voltant del consell de guerra".

A més, ha assegurat que "no es tracta només de decisions il·legitímes", sinó que l'afusellament de Companys "va ser un crim, un assassinat, d'estat, d'estadistes dels que sí que tenien estat contra una nació que a poc a poc anava adquirint la consciència que també volia tenir-ne". Per això, Carod creu que "ha arribat el moment de deixar de parlar d'il·legitimitat per dir que aquell crim d'estat va ser absolutament il·legal", perquè "totes les dictadures, començant per la franquista, són absolutament il·legals".

El president d'ERC ha afegit que a Companys "el van matar per Catalunya", tot recordant les seves últimes paraules abans de ser afusellat per "aquells que mai van pair i que continuen sense pair que Catalunya existeixi".

Zapatero tampoc compleix amb Lluís Companys

La vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va dir durant l'homenatge a Lluís Companys l'any 2004, on assistia com a presidenta en funcions, que el nom del president afusellat quedaria "rehabilitat amb honor" quan es commemorés el 65è aniversari del seu afusellament. Així ho va afirmar en una declaració institucional pronunciada a la Generalitat abans d'assistir a l'acte d'homenatge a Companys organitzat pel govern de Catalunya al castell de Montjuïc de Barcelona.

Davant la presència de Maragall, així com del Delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, i el llavors ministre d'Indústria, José Montilla, De la Vega va declarar que "en un castell de Montjuïc ja propietat definitiva de la ciutat, Barcelona podrà, el pròxim 15 d'octubre, homenatjar de nou al president Companys i fer-ho amb el seu nom rehabilitat amb honor davant tots els seus conciutadans".

Tres anys després, aquesta promesa encara no s'ha complert i en la commemoració de 67è aniversari del seu assassinat, el president del Parlament, Ernest Benach, ha reclamat que s'anul·li el judici al president màrtir. Benach ha recordat que aquest va ser un compromís adquirit pel govern espanyol l'any 2004 i, per això, ha demanat "que es compleixi el que es va prometre". Per a Benach, "és una qüestió de dignitat personal". El president de la Cambra ha fet aquestes declaracions després que la mesa del Parlament hagi fet l'ofrena floral a la tomba del president al cementiri de Montjuïc.

Partits i institucions homenatgen Lluís Companys, afusellat avui fa seixanta-set anys

Memòria Històrica 151007 CATr Esquerra ha fet avui a les sis del matí la tradicional marxa de torxes per homenatjar a l'ex-president de Catalunya Lluís Companys, afusellat per l'exèrcit franquista al castell de Montjuïc de Barcelona avui fa seixanta-set anys. Hi ha participat el president del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira i l'historiador Joan B. Culla.

Parlament Joan B. Culla en homenatge al president Companys

Jordi Savall-El cant dels ocells A les nou, ha estat el govern de la Generalitat qui ha fet una ofrena floral a la tomba de Companys, amb la presència de José Montilla, Joan Saura i el mateix Carod.

Montilla ha definit Companys com un home generós, honest, coratjós i amb ideals; i n'ha destacat el compromís amb la defensa del país i de les institucions catalanes, i la seva fidelitat amb els principis de democràcia, llibertat i progrés social.

Una delegació del Parlament també ha fet una ofrena floral, amb el president Ernest Benach al capdavant, qui ha aprofitat per a reclamar, una vegada més, la nul·litat del judici contra Companys, ara que el congrés espanyol debat la llei de la memòria històrica. Per Benach, el judici fou una burla a la democràcia i a la llibertat i cal que s'anul·li 'per dignitat nacional'.

Pel què fa als partits, a més d'Esquerra també ha fet un homenatge CiU i és previst que el PSC i ICV facin el mateix.

Discurs del president de la Generalitat.

Viquipèdia: Lluís Companys i Jover.