Vendrell: "els catalans som la mamella de l'Estat"

El vicesecretari general d'ERC Xavier Vendrell, ha aprofitat el concert a favor del retorn de tots els Papers per a demanar la publicació de les balances fiscals. "Hi ha una solució molt fàcil perquè els ciutadans espanyols ens entenguin, un dels grans temes de debat és el tema del dèficit fiscal i sabem que volgudament no s'han volgut publicar les balances fiscals. Per què no s'han volgut publicar? Perquè senzillament hi ha voluntat d'amagar l'expoli fiscal, si es volgués començarien a entendre que els catalans no som els usurers, els que prenem, els que robem, els que ens emportem els diners de l'Estat, sinó els que mantenim l'estructura de l'Estat, els que paguem". "Som la mamella de l'Estat" ha insistit.

Volem tots els papers ara !!!

Terricabras: 'La paciència democràtica també es pot acabar' M. del Mar Bonet - Què volen aquesta gent?

Click To Play

El Palau Sant Jordi s'ha omplert gairebé del tot en l'acte reivindicatiu organitzat per la Comissió de la Dignitat per reclamar el retorn de tota la documentació espoliada pel franquisme que encara és a l'arxiu de Salamanca. El filòsof Josep Maria Terricabras ha llegit el manifest; ha dit que la paciència democràtica també es podia acabar, i ha insistit que el problema de l'estat espanyol és que no considera il·legal el franquisme.

Així, segons Terricabras, hi ha la concepció que el franquisme tan sols fou una legalitat diferent de l'actual. L'acte ha comptat amb una nodrida representació política: hi havia el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, la de Justícia, Montserrat Tura, i el d'Habitatge, Francesc Baltasa. També hi ha anat el president de CiU, Artur Mas, el d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el d'ICV, Joan Saura, així com alguns membres del PSC i l'ex-consellera Caterina Mieras. Precisament Mieras s'ha endut alguns xiulets; Mas n'ha rebut molts més i per a Carod hi ha hagut una barreja d'aplaudiments i de xiulets. Ara, la xiulada més gran s'ha sentit quan s'ha esmentat el nom del ministre de Cultura espanyol, César Antonio Molina. En canvi, no hi ha hagut cap moment de l'acte que s'hagi esmentat el nom del president de l'executiu espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero. L'ex-president del Parlament, Joan Rigol, ha llegit (en absència del president de la cambra, Ernest Benach) un text per exigir la devolució de la documentació espoliada. Però el moment més emotiu ha estat quan els familiars de Lluís Companys i de Joan Peiró i les germanes de Salvador Puig Antich han pujat a l'escenari; se'ls ha homenatjat en representació de totes les víctimes del franquisme. D'aquesta manera es vol visualitzar que la requisa de documents fou conseqüència d'una persecució política. A l'acte, conduït pel periodista Antoni Bassas, han actuat Maria del Mar Bonet, Raimon, Pep Sala i Toni Albà. Tots ells han pujat a l'escenari acompanyats de representants de partits, d'entitats i d'associacions que tenen documentació espoliada a Salamanca i han cantat plegats els Segadors per cloure l'acte. A més, diferents intel·lectuals s'han adherit a la convocatòria, entre els quals José Saramago, Federico Mayor Zaragoza, Josep Benet, Paul Preston, Antoni Tàpies, Jordi Coca i molts altres.

Canal a YouTube de la Comissió de la Dignitat

El factor José Luis

...Fer-se estimar i fer-se perdonar és un error en què han caigut, una vegada i una altra, els dirigents polítics catalans des de la Transició, començant pel mateix president Josep Tarradellas, que mai va deixar de fer gestos de docilitat i resignació davant el poder de debò, que ell situava a Madrid...

...Hi ha molts catalans que no combreguen de cap manera ni amb l’ideari, ni amb l’estratègia, ni tan sols amb l’estil de Josep-Lluís Carod-Rovira. Però dimarts a la nit, per un moment, abans i després del minut d’or, li van perdonar tots els seus pecats. S’hi van sentir representats. Un punt orgullosos. Hi ha una Espanya desafiadora, agressiva i bèstia que només vol humiliar la diferència nacional. N’hi ha una altra aparentment més tolerant que l’accepta com a mal menor sense dissimular gaire la contrarietat que li provoca fer-ho. Hi ha una Catalunya disposada sempre al pacte i a buscar-se els pecats com si fossin polls. N’hi ha una altra, més trabucaire, més pocatraça, que pot arribar a fer-se trampes al solitari, però que, malgrat tot això, es fa respectar perquè és sincera. La del factor José Luis. Dimarts a la nit Josep-Lluís Carod-Rovira no va contribuir precisament a resoldre el litigi que envesca les relacions entre Catalunya i Espanya de fa segles. No va fer regeneracionisme ni va ensucrar la tensió. Però va parlar clar i es va fer respectar. Un punt excessivament tens i un pèl excessivament descarat, però davant la sinceritat, els seus oponents més primaris li van haver de reconèixer allò que neguen als catalans de sempre: el valor i el joc net...

...Els altres polítics catalans, els que es capbussen a la recerca de fórmules federalistes, els que proclamen la seva diferència però només la concreten a través del pacte sempre justet, els que senzillament accepten l’assimilació però remarcant una diferència de matís “regional”, tots ells, haurien de copiar-ne el model: dir en veu alta i amb orgull, en el moment necessari, allò que es pensa, ni que resulti dur...

Article sencer d'en Vicent Sanchis a l'Avui

Blair: "Em sento una dona maltractada"

La frase no és gaire afortunada, però és molt plàstica... Milers de britànics l'han llegit a la portada del Mail on Sunday juntament amb altres perles de la nova versió de la biografia de l'exprimer ministre Tony Blair, actualitzada minuciosament per Anthony Seldon a partir de nombroses entrevistes. En el llibre es revelen les tenses converses i bronques entre Blair i l'actual premier Gordon Brown. A jutjar per l'avançament que ofereix avui la premsa, el llibre és un sucós recompte de les ganivetades d'anada i tornada que van envoltar Blair al final del seu mandat, enfonsat en els sondejos i cada vegada més assetjat per les amenaces del seu ministre d'Economia, Gordon Brown, àvid d'heretar el seu càrrec. Brown va arribar a dir-li a Blair: "Tot el que he de dir és: '¿Quan te n'aniràs d'una puta vegada d'aquí?"

¿Quan i per què va confessar Blair als seus assessors que se sentia com una dona maltractada? L'incident es remunta al setembre de l'any passat, quan un grup de joves aliats de Brown van arrencar a l'encara primer ministre l'anunci que es retiraria la primavera del 2007. Allò va ser una mena de cop incruent que va acabar arruïnant la ja per si mateix tensa relació entre els dos pesos pesants del Nou Laborisme i va precipitar la sortida de Blair el juny d'aquest any.

L'exprimer ministre va pronunciar la frase en qüestió després d'una tensa conversa amb Ed Balls, llavors número u de Brown i avui ministre d'Educació. No és l'única exquisidesa que s'extreu de l'avançament del llibre, un sinistre repàs per les misèries de la lluita pel poder a Downing Street. Seldon retrata Gordon Brown com un polític tan impacient com dubitatiu, entestat a prendre el poder però incapaç de donar el cop de gràcia en més d'una ocasió al seu rival polític.

Pel que deixa entreveure el llibre de Seldon —que ha parlat amb uns 300 alts càrrecs i funcionaris de Downing Street, gairebé tots pròxims a Blair—, les bronques entre els dos titans del laborisme van arribar a proporcions de tragèdia shakespeariana.

El Daily Mail promet noves entregues que sens dubte seran nous maldecaps per a Brown, que en només un parell de setmanes ha vist evaporar-se la imatge de sòlid líder nacional que amb tant d'afany va cisellar durant l'estiu.

Rebutjades les esmenes a la ponència oficial d'Esquerra

Bernat Joan 221007 CATr

Click To Play

La Conferència Nacional de Esquerra Republicana de Catalunya s'ha convertit en el acte de confirmació de l'actual estratègia de gestió de la junta directiva. Tot i que s'han presentat dues esmenes a la totalitat, per censurar l'actual pla d'actuació del republicans i més de 20 esmenes parcials, cap d'elles ha obtingut el suport necessari dels més de dos mil militants que han assistit aquest dissabte al Palau de Congressos de Catalunya per a participar a la conferencia. La primera intervenció del matí l'ha protagonitzat Joan Puigcercós, que ha presentat l'acte d'obertura de la conferència. Ha expressat la necessitat dels catalans per a "defensar amb responsabilitat però amb contundència una Catalunya independent i una Catalunya Justa", per això, ha dit, s'han reunit per decidir junts una estratègia per "conformar un partit més fort i cohesionat que es el que necessita la gent i el que necessita el país". Després d'ell ha intervingut Carod-Rovira per donar pas a la intervenció del Conseller de Justícia del País Basc Joseba Azcarraga, que ha fet una crítica a la negativa del Govern Espanyol a la proposta de referèndum de Ibarretxe i la possibilitat de un referèndum a Catalunya el 2014. Les presentacions de les dues esmenes a la totalitat s'han fet a porta tancada, Peró el seu resultat ha estat comunicat en roda de premsa. El sector crític Esquerra Independentista, encapçalat per Uriel Bertran, ha donat un toc d'atenció a la direcció del partit a l'aconseguir un suport del 43% en la seva esmena per renegociar el pacte de govern. Un 48% dels vots s'han mostrat contraris a revisar el paper d'Esquerra al govern de la Generalitat. Per la seva banda, l'esmena presentada per Ragrupament.Cat, sector de Joan Carretero, ha obtingut el suport d'un 22%, però ha estat rebutjada per un 69% dels vots.

Així mateix cap de les més de vint esmenes parcials presentades no ha estat recolzada per un nombre suficient de militants i per tant han estat rebutjades, tot i que els seus promotors han considerat que el recolzament rebut obligarà la direcció del partit a prendre en consideració les seves propostes. La ponència oficial s'ha aprovat plàcidament amb un 83% de vots a favor i un 12% de vots en contra. Durant el discurs de tancament de la conferencia Carod-Rovira ha assegurat sentir-se orgullós de tenir uns militants "tan actius, inconformistes, transgressors i democràtics, com els nostres". Ha assegurat que tot i que cap de les esmenes hagi estat aprovada seran tinguda en compte.

Els catalans il·lustres que van col·laborar amb Franco

La revista 'Sàpiens' troba als Arxius Nacionals Francesos els expedients secrets Josep Pla 081107 CATr

Click To Play

La revista Sàpiens desvetlla en el número de novembre el nom d'alguns catalans amb influència que van col·laborar amb el franquisme durant la Guerra Civil Espanyola.

Entre el prop de centenar de noms que apareixen als llistats hi ha l’escriptor Josep Pla, a qui un informe policial francès datat el 1938 assenyala com un dels organitzadors més actius del centre d’espionatge, una dada que, fins ara, cap document oficial mai no havia provat. D’altres noms que surten als llistats són el fundador de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó, Josep M.Sentís, Manuel Vidal-Quadras, Josep Bertran i Musitu i Jorge Utrillo.

En un extens reportatge d’investigació realitzat per la periodista Sílvia Marimon i l’historiador Jordi Guixé, Sàpiens explica quina mena de detalls van filtrar aquests espies a l’èxercit franquista i com aquestes informacions van ser decisives a l’hora de bombardejar les ciutats catalanes i decidir el desenllaç de la guerra.

Pasqual Maragall anuncia que pateix d'Alzheimer

Ramon Miravitllas 231007 COMr

Click To Play

Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat de Catalunya i exlíder del PSC, ha anunciat avui públicament que pateix la malaltia d'Alzheimer "des de fa uns mesos".

Maragall ho ha explicat a les portes de l'Hospital de Sant Pau després de visitar la Unitat de Memòria i el Laboratori d'Investigació d'Alzheimer del servei de Neurologia del centre barceloní.

Segons que ha explicat, "fa uns mesos em van diagnosticar un principi de la malaltia d'Alzheimer", per la qual cosa ha decidit fer-ho públic avui davant "els rumors" que ja circulaven sobre el seu estat de salut, alhora que ha expressat el seu desig d'ajudar a derrotar aquesta malaltia, al que pensa dedicar una part de la seva activitat.