El Ministeri de Medi Ambient es compromet a iniciar la descontaminació del pantà de Flix el proper mes d'abril

El secretari general per al Territori i la Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient, Antonio Serrano, ha informat aquesta tarda a la comissió de seguiment per a la descontaminació de l'embassament de Flix que està previst iniciar les actuacions d'eliminació dels fangs contaminats el proper mes d'abril, un mes després de la seva adjudicació, prevista per al març. Tot i que el termini de presentació per a l'adjudicació de les obres encara no ha finalitzat, ja són 40 les empreses que han retirat del plec de condicions. Des de la societat Acuamed (Aguas de las Cuencas Mediterráneas) es calcula que es crearan entre cinc i deu unions temporals d'empreses (UTE) a tal efecte.

ERC alerta que el PSOE ressuscitarà el transvasament de l'Ebre si guanya les eleccions del 9-M

El candidat d'ERC per Tarragona en les pròximes eleccions legislatives, Lluís Aragonès, ha assegurat avui que el PSC està "recuperant el discurs a favor de la interconnexió de xarxes" i ha avisat que els socialistes, si obtenen la majoria en les legislatives del 9 de març, "ressuscitaran el transvasament de l'Ebre".

El candidat per Tarragona de la formació independentista basa les seves afirmacions en les declaracions del delegat de la Generalitat en el Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, que ha assenyalat que "cal portar aigua d'on sigui i, si és de l'Ebre, no passa res".

Per a Aragonès, aquestes manifestacions "suposen un punt d'inflexió en la manera d'entendre la nova cultura de l'aigua per part dels socialistes". "Fa falta preguntar-se -ha afegit el candidat independentista- quina és la veritable política hidrològica del PSC".

Esquerra es mostra contrària a la interconnexió de xarxes i a portar més aigua al Camp de Tarragona i defensa que la nova cultura de l'aigua, "exigeix una major eficiència en el consum de l'aigua i una millor planificació de futur". Aragonès lamenta també que Sabaté "parli de solidaritat quan les Terres de l'Ebre han aportat l'aigua que ha fet possible el creixement industrial i turístic del Camp de Tarragona".

El Parlament rebutja la proposta del PP sobre la llengua d'escolarització

El Parlament de Catalunya ha rebutjat avui una proposició de llei del PP en la qual es pretenia acabar amb el sistema d'immersió lingüística a les escoles catalanes i tots els partits, a excepció de Ciutadans, han acusat els populars de buscar el conflicte lingüístic amb fins electorals.

La proposta del PP ha estat rebutjada per àmplia majoria i únicament ha comptat amb el suport de Ciutadans-Partit dels Ciutadans, que ha atribuït la iniciativa a l'"efecte" creat per la seva formació amb la irrupció a la cambra.

En defensa de l'esmena a la totalitat presentada pel tripartit que governa la Generalitat, el portaveu del grup d'ERC, Joan Ridao, ha advertit al PP de "que en política gairebé tot val menys la mentida", i ha acusat els populars de "mentir i enganyar" els ciutadans "presentant un axioma fals, que és el d'un suposat conflicte lingüístic que no existeix".

"El que pretenen vostès -ha dit- és glorificar el castellà presentant-lo com una llengua minoritzada i perseguida a Catalunya", la qual cosa "suposa un enorme exercici d'hipocresia" i "resulta inacceptable que utilitzin una cosa tan sensible com és la llengua com a combustible electoral per arrencar alguns vots a Espanya, perquè aquí no crec que enganyin a ningú".

Ridao ha recordat que la llengua que hi ha a les vídeo-consoles de jocs, la majoria de mòbils, de pel·lícules de cinema o de vídeo "no és la catalana, precisament", i també ha assenyalat que "aquí hi ha un fals bilingüisme, ja que tots els catalanoparlants parlen també en castellà, i en canvi no tots els castellanoparlants parlen també en català".

Medi Ambient assegura que la qualitat de l'aigua de l'Ebre de Flix a la desembocadura és 'bona' però estudia prohibir-hi la pesca

Els silurs i les carpes del riu Ebre entre el pantà de Flix i la desembocadura contenen alts graus de contaminació a causa de fangs tòxics i aquesta situació podria fer que es prohibís la seva pesca. Tot i això, tant des del Departament de Medi Ambient de la Generalitat com des del Ministeri, s'assegura que la qualitat de l'aigua és 'bona' per a la salut. Aquestes són les principals conclusions dels diferents estudis realitzats durant més de dos anys al riu després de la detecció de la contaminació del pantà de Flix degut als vessaments procedents de l'antiga fàbrica d'Erkímia, ara Ercros. Els estudis també serviran per donar més arguments a l'hora de valorar l'impacte dels vessaments i la responsabilitat de l'actual empresa ubicada al pantà, que va recórrer la sentència judicial. VilaWeb: Certifiquen la qualitat de l'aigua de l'Ebre però recomanen no pescar-hi

Isabel-Clara Simó: Manifest Basset-Bausset

El passat 2 de febrer (aniversari del naixement de Jaume I), en diversos diaris va aparèixer el Manifest Basset-Bausset, que alhora era enviat als mandataris valencians, de Catalunya, de les Illes i d'Andorra, a més dels de l'estat francès i italià. Al manifest es fa un recordatori de la Guerra de Successió, en què la Corona d'Aragó, de la qual formàvem part, era partidària de Carles d'Àustria (amb Alemanya, Holanda, Anglaterra i Portugal), i Castella (amb França) ho era de Felip de Borbó. El 25 d'abril del 1707 els valencians van perdre la batalla d'Almansa, i València va ser envaïda de la manera més cruel per les tropes castellanes: incendis, assassinats, violacions, etc. La caiguda de Barcelona va ser l'11 de setembre del 1714 i la de les Illes el 1715. Cadascun d'aquests territoris rebé el seu Decret de Nova Planta, on ens foren arrabassades totes les llibertats, els drets, les institucions i la llengua; ens varen imposar la moneda, el sistema judicial i l'idioma de Castella. Han passat tres-cents anys i els valencians reclamen reparar la mutilació a què va ser sotmesa la nostra nació, i la recuperació de totes les llibertats, cosa que significa recuperar el control de ser una nació i figurar com a tal a la Unió Europea. Els qui han d'assumir els reformes constitucionals corresponents (les constitucions són posteriors a la formació de les nacions) són els Estats espanyol, francès i italià. Aquest manifest ha estat signat per cent personalitats. I sabem que té el suport d'una bona part de la població. Ara, romanem a l'espera.