Laporta posa el seu càrrec a disposició dels socis compromissaris en l'assemblea de setembre

Laporta 100708 CATr

Click To Play

El president del Barça, Joan Laporta, ha declarat, en una roda de premsa, que plegarà si l'hi demanen els socis compromissaris en l'assemblea de setembre. "Des de la directiva -ha dit- creiem que aquesta és la solució més adient per garantir l'estabilitat del club". La decisió que prenguin els socis compromissaris serà vinculant i afectarà només a la figura del president.

El president ha fet aquestes declaracions després que vuit directius de la junta directiva, entre ells tres vicepresidents, han presentat la renúncia del seu càrrec, segons que ha anunciat Albert Vicens, vicepresident primer de l'entitat.

Laporta ha agraït la feina feta a tots els que han decidit renunciar al seu càrrec i ha dit que "se supliran les baixes". De fet, el president ja ha anunciat que Josep Cubells serà el nou secretari de la junta, en substitució de Xavier Cambra. Laporta ha afegit, a més, que el cap de comunicació Jordi Badia serà substituït.

Els dimissionaris Els dimissionaris són els vicepresidents Albert Vicens; Ferran Soriano i Marc Ingla, a més dels directius Josep Lluis Vilaseca, Evarist Murtra, Xavier Cambra, Claudia Vives-Fierro i Toni Rovira. "Es tracta d'una decisió individual, el comunicat el fem de forma conjunta però no formem cap col·lectiu", ha llegit Vicens, que ha explicat els motius que els ha portat a la renúncia per la seva "discrepància en la manera d'actuar arran del resultat de la moció de censura". Des de l'arribada al poder de Joan Laporta fins a 14 directius han presentat la seva dimissió. Els sis anteriors van ser Jordi Monés, Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell, Jordi Moix, Xavier Faus i Alejandro Echevarría.

vídeo: Joan Laporta continua de president del FC Barcelona, després de la reunió de la junta directiva que hi ha hagut avui a la tarda.

vídeo: Compareixença de l'ex-vice-president del FC Barcelona, Albert Vicens, en la qual anuncia la dimissió de vuit directius de la junta.

Matthew Tree: Boadella tenia raó

Fa cosa de quatre setmanes, Fernando Savater i la resta van declarar: "El catalán, como el vasco [...] son lenguas vernáculas y [...] literarias [...] Pero sobre todos ellos el castellano [...] ha de ser la obligatoria base de formación [...] ciudadana de toda relación positiva entre españoles". El 1928, el dictador feixista Primo de Rivera va declarar: "Todas las lenguas oficiales en el Estado son igualmente españolas [...] pero sólo una de ellas es común a todos y por tanto sólo una de ellas -el castellano- goza del deber constitucional de ser conocida". Perdoneu, és a l'inrevés: com es pot comprovar a Banderes al vent! La Barcelona de les utopies 1914-1916 -excel·lent obra pòstuma del poeta i traductor David H. Rosenthal (1945-1992)-, la primera cita, efectivament, és la de Primo. El qual de seguida va convertir els seus mots en fets: el 1923 va prohibir el català fins al punt que els mateixos vigilants nocturns van haver de cantar les hores en la llengua comuna a tots. Tot d'una, però, els intel·lectuals castellans hi van reaccionar en contra: Ortega y Gasset, Menéndez Pidal i molts altres van signar un manifest en defensa del català i fins i tot van elogiar, Rosenthal dixit, "els assoliments impressionants de les lletres catalanes". El contrast entre la generositat d'aquells espanyols i la pompa capciosa dels seus homòlegs actuals és una raó de més per estar d'acord amb Albert Boadella quan -tot fent veure que abandonava el seu país- va declarar: "La secessió és inevitable".

No tenim cap pressa !!!

L'iPhone 3G surt demà a la venda a l'Estat, i no incorpora el català iPhone 110708 RAC1

Click To Play

L'iPhone 3G d'Apple que comercialitza Telefónica es posa a la venda demà a 1.500 punts de l'Estat a preus que van dels 0 euros per a clients que signin un contracte d'entre 85 i 115 euros mensuals, segons les prestacions, a 359 per als que optin pel model amb més prestacions i tarifes mínimes de 24 euros mensuals. La seva adquisició esta vinculada a un contracte amb Telefónica.

Tot i que la Generalitat ha fet peticions expresses a Apple, l'aparell no estarà disponible en català. Telefónica ho atribueix a una decisió de la companyia de la poma. L'operadora consideraria "raonable" que l'aparell incorpori el català i diu que parlarà amb Apple "en el futur" per aconseguir-ho.

Solbes treu valor a les balances fiscals elaborades per la Generalitat

El vicepresident econòmic del govern espanyol, Pedro Solbes, ha assegurat aquest dijous que les balances fiscals elaborades per la Generalitat són "dues més" entre d'altres "molts" resultats possibles.

Solbes ha apuntat que tot i que el seu ministeri està d'acord amb els dos mètodes utilitzats, "el problema" són les imputacions d'ingressos i despeses, que es poden fer "amb criteris molt diferents" i mitjançant "moltes opcions".

El ministeri, ha dit, en publicarà "més d'una" sobre cada concepte. Solbes també ha assegurat que el govern publicarà les seves balances el dia 15 de juliol, tal com va dir Zapatero després de no complir el primer compromís de fer-ho el 8 de juny.

Segons Solbes, la publicació de les balances i els resultats que se n'obtinguin no condicionaran la negociació del model de finançament. Aquest és un criteri que el vicepresident ha anat repetint una i altra vegada mentre ha durat el debat de les balances fiscals.

Ara si, ara no: L'assemblea francesa torna a reconèixer el català a la constitució

L'assemblea francesa torna a reconèixer les llengües minoritzades, entre les quals el català, però ho fa a l'article 75. La institució ja va aprovar una esmena de l'article 1 que les reconeixia, però el senat la va tombar perquè apareixien abans que no pas la llengua francesa, recollida a l'article 2. Ara, el text haurà de passar, de nou, pel senat el 16 de juliol. És imprescindible que ambdues cambres concordin per aprovar un retoc de la constitució.

La proposta presentada ahir per incloure les dites 'llengües regionals' a l'article 75, la va presentar el diputat de l'UMP, Marc Le Fur, i fou la que obtingué més suport. Però els socialistes en presentaren una altra que proposava modificar l'article 2 de la constitució incloent-hi el respecte per les llengües minoritzades. Aquesta darrera fòrmula però, no prosperà.

L'esmena del primer projecte de llei de reforma constitucional, aprovada per l'assemblea, afegia a l'article 1 que les 'llengües regionals' formaven part del patrimoni de l'estat.

Però el 18 de juny el senat va revocar aquesta esmena per 216 vots contra 103. Votaren la revocació la UMP, els comunistes, els radicals, els centristes i alguns senadors socialistes. Hi votaren contra, la majoria de socialistes, els verds i alguns senadors de la UMP, alguns dels quals van lamentar, tanmateix, que les 'llengües regionals' fossin reconegudes a l'article 1 de la constitució, essent així que la referència a la llengua francesa apareixia a l'article 2. Aquesta queixa tenia l'aval de l'Acadèmia Francesa.

El següent pas que cal fer pel reconeixement de les llengües minoritzades a la constitució francesa és que el senat n'aprovi el text, previsiblement entre els dies 15 i 16 de juliol. Si hi donen el vist-i-plau, l'assemblea i el senat hauran de votar conjuntament la reforma de la constitució el pròxim 21 de juliol.

Ascó I no va avisar el CSN de la detecció d'una partícula radioactiva a la sabata d'un treballador

El dia 30 de novembre de 2007, l'endemà de l'emissió de partícules radioactives a l'atmosfera que va tenir lloc a la central nuclear Ascó I, «en un comptatge del Quicky [l'aparell de mesura del personal de la central] es va detectar una partícula a la sabata d'un treballador que havia treballat a la zona de penetracions de vapor principal» de la planta. No va ser fins a la inspecció que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va fer entre el 24 d'abril i el 7 de maig del 2008 que l'inspector resident a la central es va assabentar d'aquest fet, segons es pot llegir a l'acta que, amb data 30 de juny del 2008, ha fet pública el CSN aquesta setmana. Segons el document, «la sabata va ser entregada pel personal de dosimetria a personal de protecció radiològica operacional embolicada amb plàstic».

VilaWeb/ElPunt: Ascó I no va advertir el CSN de la detecció d'una partícula a la sabata d'un treballador

ICV presenta una demanda a la Fiscalia contra la central nuclear d'Ascó I ICV ha presentat un requeriment a la Fiscalia General de l'Estat en contra de la central nuclear d'Ascó I per la fuita radioactiva que es va produir a les instal·lacions al mes de març. Com a conseqüència es van trobar, al mes d'abril, partícules radioactives als edificis de la central.

El Diputat al Parlament de Catalunya, Daniel Pi, ha remarcat que es va informar tard del problema, que es va ocultar informació i que es van manipular els instruments de mesura de la central. Tot això es considera un delicte segons s'exposa al Codi Penal, ja que es va posar en perill la salut de les persones i del medi ambient.

Els denunciants destaquen la mala praxis duta a terme per la central. Consideren que es va informar tard de les incidències, es va ocultar informació i es van manipular els instruments de mesura de la central. Això suposa un delicte, segons es pot trobar als articles 341, 342, 343 i 344 del Codi Penal, ja que es va posar en perill la salut de les persones i del medi ambient.

Als articles s'exposa que en alguns casos les penes poden arribar a ser de presó. ''Nosaltres hem presentat el requeriment a la Fiscalia perquè actuï i formuli la demanda corresponent'', ha explicat Daniel Pi.

Isabel-Clara Simó: Qui oprimeix qui?

El senyor Manel Mas, diputat del PSC al Congrés espanyol, ha criticat el cas que TV3 i Catalunya Ràdio han fet al seguiment de la fallida moció de censura a Joan Laporta, perquè diu que era com si fos una notícia política de primera magnitud, cosa que, diu, passa perquè la Corpo és "presonera d'un imaginari catalanista del qual s'ha apropiat i del qual viu". Les nostres àvies li haurien recomanat a sa senyoria una dosi de cues de pansa, perquè el seguiment donat a la selecció espanyola en totes les cadenes ha estat molt superior a qualsevol esdeveniment polític, inclosos guerres, atemptats, desastres naturals i massacres d'innocents. Deu pensar que l'esport espanyol és de primera, i l'esport català de segona, a menys que, com diu Alfonso Ussía, triomfi des de la seva espanyolitat (!).

El que m'intriga, però, és la part filosòfica del missatge: afirma que hi ha un imaginari català del qual és presonera la Corpo -vol dir que els catalans han contaminat amb la seva catalanitat (ecs) les seves pròpies emissores-, i diu que s'ha apropiat d'aquest imaginari. Em té capficada com es pot ser alhora segrestat i segrestador, i trobo apassionant el debat sobre qui oprimeix qui, perquè és clar que essent català algú està oprimint algú altre, ja que oprimir és l'essència del nacionalisme català, a diferència del nacionalisme espanyol, que mai no ha imposat a ningú la seva llengua, ni ha perseguit ningú per cremar banderes o fotos, ni ha desplegat tancs per València. La cirereta, però, és el final: la Corpo, diu, viu de l'imaginari català. Home, Mas, ja en pot tirar un bon tros a l'olla, d'imaginari; més valen els anunciants, no? Mas, estudiï Husserl i la fenomenologia en general, home!