lo carrer del riu

lo carrer del riu

21 de juliol, 2008

Primera resposta (indirecta?) a Montilla

Els comptes de l'Estat, en dèficit per primera vegada en tres anys Els comptes de l'Estat han patit aquest mes de juny un dèficit de 4.683 milions d'euros, el 0,42% del PIB, el primer que es registra des del mateix mes de 2005, principalment, a causa de la desacceleració en el sector immobiliari i l'augment dels costos empresarials desencadenat per l'encariment del cru, segons ha informat el secretari d'Estat d'Hisenda i Pressupostos, Carlos Ocaña, en roda de premsa.

El govern espanyol també assenyala que les mesures que ha pres en els primers sis mesos de l'any per augmentar la liquidesa de les empreses i ajudar les famílies a disminuir l'impacte de la inflació, han repercutit en la disminució dels ingressos i han portat a aquest dèficit.

Així, entre gener i juny d'aquest any, els ingressos de l'Estat han caigut el 4,8%, fins als 66.934 milions d'euros, mentre que les despeses van augmentar el 10% respecte al mateix període de l'any anterior, fins als 71.617 milions.

El congrés francès decideix aquesta tarda si reconeix el català a la constitució

L'assemblea i el senat es reuneixen a Versailles per aprovar definitivament la reforma constitucional Avui es reuneixen en congrés a Versailles les dues cambres legislatives franceses (l'assemblea i el senat) per aprovar o no la reforma de la constitució. Entre els punts que conté aquesta reforma hi ha la inclusió del reconeixement de les llengües dites 'regionals', a l'article 75. El text reformat haurà de recollir una majoria de tres cinquenes parts dels vots emesos perquè s'adopti definitivament.

L'UMP i els aliats no assoleixen aquest llistó. A més, socialistes, comunistes i els Verds ja han anunciat que hi votaran en contra. A més, el vot és únic, és a dir, que no es vota esmena per esmena. Tot plegat fa pensar que el resultat serà molt ajustat.

En total són convocats al congrés de Versailles 906 parlamentaris: 576 diputats i 330 senadors. La reunió, s'obre a quarts de quatre pel primer ministre francès François Fillon, i després pujaran a la tribuna els oradors dels grups de l'assemblea i del senat, que anunciaran la seva posició respecte a la reforma. S'espera que cap al vespre ja se'n sabrà el resultat.

Rebuig unitari del govern i CiU al pla Solbes

Govern i CiU s'han reunit aquesta tarda amb l'objectiu d'abordar la negociació del finançament amb el govern espanyol i n'ha sortit una posició conjunta, la de rebutjar de manera unitària l'anomenat pla Solbes. La unitat contra la proposta espanyola la traslladaran demà al Consell de Política Fiscal i Financera que es fa a Madrid. Que no passi res !!!. CIU també ha demanat que no sigui una prioritat anar de la mà amb el País Valencià en matèria de finançament.

Toc de diana a can Barça !!!

Toc de diana. Josep Guardiola ha fet despertar avui els seus jugadors a punta de dia. Cap a les sis del matí. No hi ha tocs de corneta ni hissada de banderes, però la disciplina s'ha convertit en un dogma sagrat al Camp Nou. Canvi d'hàbits. Canvi de cicle. La reanimació del Barça és qüestió de rigor.

Ni els treballadors més veterans del club blaugrana recorden quan els jugadors van quedar concentrats per entrenar a l'estadi a dos quarts de vuit. Guardiola tindrà a partir d'avui sis dies intensos per treballar amb la plantilla a Escòcia, però el tècnic va voler fer suar els seus futbolistes fins i tot abans de volar. Qüestió de principis i de credibilitat.

El Barcelona iniciarà avui el segon stage de pretemporada consecutiu a Saint Andrews. Tan semblant, tan diferent. D'una estada a una altra l'equip blaugrana ha canviat els fonaments. No hi serà ni Frank Rijkaard ni el seu cos tècnic; ni Ronaldinho ni Deco; ni tres dels campions mundials (Thuram, Zambrotta i Edmílson) amb què comptava llavors el grup. I "tenim la millor davantera del món", s'engrescava l'estiu passat Víctor Valdés, jugador que serà important en la nova tria de capitans que s'haurà de fer aquests dies en terres escoceses per organitzar el vestidor.

III Mostra de l'Aubergi de Benissanet

Fins a 53 varietats de prèssics s'han pogut veure aquest diumenge a la III Mostra de l'Aubergi de Benissanet. Durant la jornada d'ahir es van organitzar unes jornades tècniques per als professionals del sector al voltant d'aquesta fruita dolça però també hi van haver actes populars, com ara un concurs de postres amb aubergi o tallers de cuina per als més petits. El fruit comença a recuperar el preu després de la davallada que va tenir arran de la recent vaga de transportistes. VilaWeb/ElPunt: La mostra de l'auberge aplega més de mig centenar de varietats

BLOC DE PERE MUÑOZ: III MOSTRA DE L'AUBERGI DE BENISSANET

Leonard Cohen fa una exhibició i embruixa el públic del FIB de Benicàssim

A l'ambient es palpava que seria una vetllada històrica. Hallelujah, Leonard Cohen tornava a Espanya després de 15 anys. La seva última gira, The future, va ser el 1993 i el seu llarg retir zen va fer témer que de futur sobre l'escenari, res de res. Però no ha estat així. Diuen que ha tornat per motius econòmics (necessita un coixí financer després d'haver estat arruïnat pel seu exmànager). El cas és que el Festival de Benicàssim ha estat l'únic que ha sabut aconseguir aquesta venerada icona. I el millor de tot és que el veterà mestre Leonard no va defraudar.

A aquestes altures, no reconèixer la importància d'aquest ídol és gairebé una heretgia. I com un autèntic déu el van tractar els que ahir a la nit no es van voler perdre la seva actuació, encara que fos en un niu indie com el FIB (als seus gairebé 74 anys és el cantautor més longeu que hi ha passat). Tot just sortir, el públic el va aclamar entusiasmat i ell va respondre traient-se el barret. Leonard Cohen-Dance me to the end of love

I les primeres notes de Dance me to the end of love --que ja va començar a la gatzoneta i amb l'esquena encorbada-- feien presagiar que amb la seva veu trencada i enigmàtica, greu i sensual, rescataria molts dels seus versionadíssims èxits. Leonard Cohen-Sisters of mercy

El seu debut discogràfic, Songs of Leonard Cohen, amb les mítiques Suzanne, So long Marianne i Sisters of Mercy, compleix ara precisament 40 anys. I a falta de material inèdit recent, el músic que ha donat al rock algunes de les més sublims cotes poètiques va fer una exhibició estirant el fil de la memòria, davant una audiència totalment hipnotitzada. Leonard Cohen - Bird On The Wire

L'autor canadenc és una de les veus més respectades i influents del segle XX. I la seva legió de feligresos esperaven feia massa temps la seva reaparició. La tercera cançó que va abordar, la balada Bird on the wire, la va entonar com si fos una oració. Leonard Cohen-Everybody knows

Va seguir després amb Everybody knows, retorçant-se a cada estrofa, i la gent va seguir el ritme fent palmes. Leonard Cohen-Suzanne

Amb la guitarra penjada, Cohen no va trigar a xiuxiuejar la clàssica Suzanne --a Benicàssim no hi ha riu, Suzanne takes you down to her place near the river, però tots l'haurien seguit fins al mar--. Leonard Cohen-Hallelujah

I va arribar l'esperat Hallelujah, salm que el públic va cridar a l'uníson, amb el braç estès. En aquell moment, el sol s'estava ponent i l'ambient no podia ser més místic. Èxtasi total. Leonard Cohen-I'm your man

I'm your man va sonar a swing lent i sensual. Un vestit impecable, una veu profunda com l'abisme i una bonica cançó nascuda a l'escalf del millor alè poètic. Sí, l'home havia tornat. No obstant, el seu concert va semblar massa poc. Leonard Cohen-So long Marianne

El canadenc va escollir la trista So long, Marianne, en què parla sobre la soledat i la incomprensió de l'amor, per acomiadar-se dels seus fans incondicionals.

Viquipèdia: Leonard Cohen

Vídeos més recents al YouTube