La Plataforma Sobirania i Progrés convocarà una manifestació “al màxim de multitudinària possible” per al proper 11 de setembre amb el lema Som una nació i volem un Estat propi, segons ha assegurat l’actor i membre de la plataforma Joel Joan aquest dimarts a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), a Prada de Conflent. El punt de trobada l'11 de setembre serà la plaça d’Urquinaona de Barcelona, a les cinc de la tarda, i els convocants mantenen que no esperen ni busquen "el suport dels partits polítics" per a aquest acte, que el consideren de i per a la societat civil.
A la mobilització s'hi convidarà la Plataforma pel Dret de Decidir i totes les entitats que comparteixin l’ideari de la convocatòria. En aquest sentit, els organitzadors ja s’han posat en contacte amb els dos sectors de la PDD, l’anomenada oficial, liderada per Mònica Sabata, i la crítica, al capdavant de la qual hi ha Elisenda Romeu. Pel que fa a Òmnium Cultural, l’organització de la manifestació no veu viable que ara per ara s’hi pugui sumar amb el lema que portarà. En tot cas, la Plataforma té clar que “la societat catalana està demanant aquesta unitat al carrer, i per això sortirem i intentarem sumar consensos”.
La Plataforma Sobirania i Progrés ha justificat el lema de la manifestació perquè “encara que ens tombin l’Estatut, i perquè tot plegat no acabi amb la nostra supervivència, ens cal un Estat”, ha assegurat Joel Joan. “Per garantir que la nació catalana no mori en molt pocs anys, necessitem un Estat”, ha coincidit l’economista Elisenda Paluzié, també membre de la plataforma.
Sobirania i Progrés també prepara un altre acte multitudinari en els propers mesos, al qual esperen que s’hi puguin sumar més entitats. La data no s’ha concretat, però es produirà quan es coneguin els resultats de la negociació del finançament i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.
Segons Paluzié, hi ha moltes possibilitats que aquesta segona mobilització sigui un èxit, malauradament pel context complex polític que s’augura. “Quan no hi ha voluntat política per part de l’Estat , no hi ha cap possibilitat per seguir avançant, és per això que aquest lema pot anar sumant voluntats a Catalunya a mesura que es vagin veient els fracassos del finançament i l’Estatut al Constitucional", ha dit. Per l'economista, "sigui quina sigui la sentència del Constitucional, segur que anul·larà els principis fonamentals de l'Estatut, que quedarà reduït només a directrius orientatives”, ha vaticinat.
