lo carrer del riu

lo carrer del riu

19 de novembre, 2008

La presidenta dels jutges catalans creu que no es podran investigar els crims del franquisme i la Guerra Civil

La màxima responsable de la judicatura catalana, Maria Eugènia Alegret, no és partidària de continuar la investigació contra els crims del franquisme oberta pel magistrat de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón i traspassada ahir als jutjats territorials. Segons la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), "si els suposats autors són morts per a Madrid [en referència a l'Audiència Nacional], també ho són per als jutjats de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona", ha al·legat aquest dimecres.

Tot i així, Alegret ha recordat que cada jutge haurà de decidir si accepta la competència, en cas que li arribi algun dels casos denunciats. Segons la presidenta del TSJC, els jutjats territorials podran optar per decidir pel seu compte o plantejar el cas a una instància superior. I si finalment acceptessin la competència, cada jutge hauria de decidir si arxiva la causa o segueix endavant amb la investigació. La posició d'Alegret, contrària a la investigació oberta per Garzón, és compartida per almenys quatre presidents més de tribunals superiors de l'Estat espanyol. Els màxims responsables de la justícia al País Valencià, a l'Aragó, a Cantàbria i a Castella i Lleó han coincidit amb la magistrada catalana en unes jornades a València i han presentat arguments del mateix tipus.

De fet, la majoria han estat més contundents que Alegret. El president del TSJ de Castella i Lleó, José Luis Concepción, creu que Garzón, en renunciar a continuar la investigació centralitzada –al·legant que Franco i la resta dels autors dels fets amb responsabilitat sobre tot el territori estatal són morts– ha reconegut "l'error comès en obrir un procediment que no havia d'haver obert", i ha afegit que "sense responsable penal no hi ha delicte".

VilaWeb/ElPunt: Garzón deixa el cas dels crims del franquisme en inhibir-se en la causa a favor dels jutjats territorials

El Govern ja ha recollit a la zona de Corbera d'Ebre un centenar de restes òssies de combatents de la Batalla de l'Ebre

El Govern ha iniciat aquesta setmana la recollida de restes òssies de combatents que van participar en la Batalla de l'Ebre. L'equip de l'empresa Cat Patrimoni, encarregada d'aquests treballs, ha recollit un centenar d'ossos en només dos dies, restes que són documentades i traslladades al Centre d'Interpretació 115 Dies de Corbera d'Ebre, per al seu estudi. A més, la directora general de la Memòria Democràtica de la Generalitat, M. Jesús Bono, ha explicat que el Govern signarà en breu un conveni amb l'empresa Aerta, promotora dels parcs eòlics projectats a la zona, per establir un protocol d'actuació en cas que es trobin restes humanes durant la instal·lació dels parcs. L'antropòloga Susana Carrascal mostra tres fèmurs recollits aquesta setmana al terme de Corbera d'Ebre. VilaWeb/ElPunt: El govern inicia la recuperació de les restes humanes de la batalla de l'Ebre

La PDE demana que els pous d'emergència de Vinallop serveixin per portar aigua als municipis ebrencs i no a Tarragona

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) s'ha mostrat sorpresa davant l'anunci del govern espanyol i la Generalitat, que han confirmat aquest dimecres que els pous que es construiran a la zona de Vinallop a Tortosa es clausuraran després de les obres de descontaminació del pantà de Flix (Ribera d'Ebre). Joan Antoni Panisello, portaveu de la PDE, ha valorat positivament aquest 'canvi d'opinió' i el fet que s'hagi descartat subministrar el polígon Catalunya Sud amb l'aigua dels pous. Panisello també ha demanat que aquests pous serveixin per abastir d'aigua els municipis ebrencs i no el Camp de Tarragona, zona que 'té prou aigua i disponibilitat per abastir-se' durant els treballs a Flix.

Els domassos amb la senyera tornaran al Saló de Cent de Barcelona abans que s'acabi l'any

Els murs del Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona tornaran a ser guarnits amb els domassos amb la senyera teixits als segle XIX després d'un exili de quatre anys. La comissió de Presidència del consistori ha aprovat aquest dimecres per unanimitat restituir els tapissos al seu lloc. La proposta ha estat presentada per la portaveu del grup municipal d'ERC, Ester Capella, i hi han votat a favor tots els altres partits: CiU, el PP, el PSC i ICV. El text aprovat obliga l'equip de govern, format pel PSC i ICV, a fer penjar els domassos al saló abans que s'acabi l'any.

ERC ha presentat la petició arran d'una campanya popular engegada per Estat Català i diverses entitats a través d'internet. La campanya, titulada Volem els domassos al Saló de Cent, es va estendre ràpidament per la xarxa i el president del grup municipal dels republicans, Jordi Portabella, ha reconegut avui "l'esforç i la persistència" dels impulsors de la idea, ja que permetrà que "la ciutat tingui els símbols que li pertoquen com a capital de la nació".

Els domassos van ser encarregats durant la restauració del saló dirigida per Lluís Domènec i Montaner al segle XIX. Durant la dictadura van ser retirats, però l'últim alcalde predemocràtic, Socías Humbert, els va tornar a penjar durant la transició. Van guarnir la sala noble fins que l'any 2004, en època de l'alcalde Joan Clos, es van retirar per fer-los restaurar. Les tasques de neteja van durar un any, segons van indicar fonts municipals a l'AVUI.cat, però per raons no aclarides els tapissos no es van tornar a col·locar.

Jordi Portabella: Els domassos del Saló de Cent, símbols de país