Carod continua considerant vàlid el referèndum si el TC retalla l'estatut

El vice-president del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va dir ahir, a l'acte d'ERC de dos anys de govern d'entesa, que si el Tribunal Constitucional espanyol retallés l'estatut, s'hauria de tornar a donar la veu al poble català. El president del partit, Joan Puigcercós, també va dir que, ara més que mai, Esquerra havia de deixar clar que volia un estat propi perquè era l'única garantia que la gent tingués drets com tots els altres països d'Europa.

L'acte, doncs, va aplegar Carod i Puigcercós en un mateix auditori, després de les conferències que van fer l'un i l'altre per separat els dies anteriors.

Puigcercós va dir que els ciutadans de Catalunya només tindrien drets dins d'un estat català, perquè en un estat espanyol o francès aquests drets serien trepitjats. També va advocar per la Catalunya positiva, 'que mira el futur, que fa propostes agosarades i valentes'.

Al seu torn, Carod va advertir: 'No acceptarem que una dotzena de magistrats a 600 quilòmetres de distància en el tribunal més polititzant de la història d'Espanya decideixi' per Catalunya. En aquest context, va assegurar que el poble català ja havia decidit: 'Quan el poble de Catalunya parla ha de callar tothom, fins i tot dotze magistrats que no representen la voluntat democràtica.' Avui: Carod manté la consulta

Urbanisme rebutja la proposta d'Horta de prohibir parcs eòlics al seu terme municipal

La comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre va suspendre ahir la modificació puntual de les normes subsidiàries d'Horta de Sant Joan, una modificació amb què l'Ajuntament pretenia evitar la instal·lació de parcs eòlics al seu terme municipal. «No s'ajusta a la llei d'urbanisme.» Així de contundent es va pronunciar ahir el director general d'Urbanisme respecte a la modificació puntual de les normes subsidiàries que planteja l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan. La proposta del consistori va arribar ahir a la comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre amb informes desfavorables del Departament d'Economia i del de Medi Ambient. «No es pot prohibir de manera genèrica una activitat a tot el terme municipal, és necessari justificar en cada zona per què no es poden instal·lar parcs eòlics», va manifestar Solà. Amb aquesta modificació del pla urbanístic municipal, l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan pretenia complir la voluntat de la major part dels habitants del municipi, que van expressar en referèndum el seu rebuig a la instal·lació de centrals eòliques. De tota manera, la comissió d'Urbanisme no va acceptar ahir el pla especial urbanístic del parc eòlic de Pessells, en què es preveu instal·lar disset aerogeneradors a Horta de Sant Joan amb una potència de 49,67 megawatts. En aquest cas, Solà va assenyalar que s'ha rebutjat la proposta del parc eòlic d'Horta perquè la promotora no ha inclòs l'informe de sostenibilitat ambiental. Cinc membres del grup Jóvens de les Terres de l'Ebre es van encadenar ahir a la seu del Departament d'Economia a Barcelona per rebutjar la massificació eòlica a la Terra Alta. Aquest col·lectiu va voler fer una actuació directa perquè considera que ja s'han esgotat les vies legals. «S'estan construint centrals eòliques sense tenir la declaració d'utilitat pública ni el projecte executiu, a més d'ocupar finques privades sense autorització», va dir Núria Molet, portaveu dels activistes. Els Mossos d'Esquadra van tallar les cadenes i van desallotjar els manifestants de la seu d'Economia, tot i que abans van poder expressar al conseller Castells les seues reivindicacions. D'altra banda, demà, dissabte, la Plataforma en Defensa de la Terra Alta i altres col·lectius han convocat un acte de protesta a Corbera d'Ebre. Avui: Opositors als parcs eòlics es tanquen a Corbera d'Ebre exigint l'aturada de les obres de la central del municipi

Mobilització a Barcelona pel dret de manifestar-se contra la monarquia

Una vintena d'entitats critiquen la multa imposada a quatre participants en una manifestació de Gràcia Quatre participants en una manifestació antimonàrquica, no autoritzada segons els mossos, foren castigats amb una multa de tres-cents euros el mes de novembre proppassat. Per contestar aquesta sanció, vint-i-cinc entitats del barri de Gràcia de Barcelona han convocat una altra manifestació, que es farà avui i sortirà de la plaça Revolució de Gràcia a dos quarts de vuit del vespre. Sota el lema 'A Gràcia continuem ultratjant Espanya', volen reivindicar el 'dret de manifestar-se lliurement per places i carrers'.

ERC vol que el Rei rebi classes de català

El senador d'ERC Miquel Bofill ha instat aquest divendres el Govern espanyol a prendre les mesures necessàries perquè el rei rebi "classes de català" perquè pugui “aconseguir un domini estàndard de la llengua catalana” Bofill ha argumentat que el Rei és el cap d'un Estat "plurilingüe", i ha afegit que l'Exèrcit també hauria d'ensenyar català als militars.

En roda de premsa al costat del diputat del Congrés Joan Tardà per presentar la campanya “Mil i una preguntes al Govern espanyol sobre el que l'Estat no fa i hauria de fer pel català”, ha considerat que el rei i també el príncep d'Astúries "han de parlar català". Per aquesta raó, entre la bateria de 1.027 preguntes al Congrés i al Senat que presentaran la setmana que ve, preguntaran a l’executiu si "creu convenient instar el Cap de l'Estat a aprendre les llengües oficials, i particularment el català, per fomentar la pedagogia de la tolerància lingüística, la cultura i el plurilingüisme".

També pregunta al Govern si preveu "oferir els mitjans adequats perquè el Cap de l'Estat aconsegueixi un domini estàndard de la llengua catalana" i si creu que la pàgina web de la Casa Reial hauria d'editar-se també en català.

Avui: ERC vol que el rei aprengui català i que l'Exèrcit l'ensenyi als militars

El PSOE preveu la possibilitat que el nou finançament no estigui acordat l'1 de gener del 2009

José Antonio Alonso 051208 CATr

Click To Play

El portaveu parlamentari del PSOE al Congrés dels Diputats, José Antonio Alonso, ha advertit aquest divendres sobre la possibilitat que el nou sistema de finançament autonòmic no estigui acordat abans de l'1 de gener del 2009 i per tant no es pugui incloure als pressupostos generals de l'Estat.

En declaracions a Catalunya Ràdio, Alonso ha apuntat que l'acord pot arribar abans d'aquesta data, però també després. En aquest cas, Solbes preveu incloure a l'acord una clàusula de retroactivitat perquè encara que el sistema comenci a funcionar ben entrat el 2009, tingui vigència amb data de l'1 de gener.

Alonso ha fet aquestes manifestacions després que aquest dimecres el secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, apuntés des del Senat que el ministeri d'Economia presentarà de forma imminent a les comunitats autònomes la segona proposta de finançament autonòmic.

Aquest segon document és el que hauria de permetre desencallar la qüestió i fer possible un acord al consell de política fiscal i financera que doni llum verda a l'acord abans de Cap d'Any.

Segons el portaveu del PSOE al Congrés, l'acord "pot estar enllestit l'1 de gener", però també pot estar-ho "una mica després" i "referenciat a l'1 de gener", és a dir, "amb efectes des de l'1 de gener". En tot cas, ha insistit que "la negociació va bé".

eldebat.cat: Herrera demana a tots els diputats catalans que no votin els PGE si no hi ha acord de finançament

Avui: Nou parany del mestre triler

Oriol Junqueras: Tics autoritaris

Durant la Segona Guerra Mundial, les potències occidentals van combatre contra la barbàrie industrialitzada. Al mateix temps, també és veritat que, abans de l'esclat del conflicte, totes es van plegar repetidament a les exigències nazis. A més, convé tenir present que, durant la guerra, l'exèrcit nord-americà combatia amb unitats militars racialment segregades, que l'Imperi Britànic va incrementar la seva pressió sobre les seves colònies, i que bona part de la societat francesa va col·laborar amb els ocupants alemanys. I, en aquest mateix sentit, cal recordar que, un cop finalitzada la conflagració, el camí cap a la igualtat de drets civils per a les minories negra i catòlica als Estats Units i al Regne Unit no va ser pas fàcil; i que França no va dubtar en cap moment a usar el terrorisme d'Estat en el seu intent de mantenir el domini sobre Indoxina i Algèria. En cas que tot plegat ens portés a la conclusió que la hipocresia és consubstancial amb la democràcia, seria convenient no oblidar que és infinitament millor la hipocresia democràtica que la sinceritat totalitària. Sigui com sigui, però, també és evident que aquesta mena d'hipocresies no queden automàticament justificades pel record de les velles amenaces dictatorials. Amb el pas del temps, aquestes velles amenaces deixen de justificar les coercions contra la llibertat i la justícia en el present. I, en la mesura que són velles, deixen de justificar-ho molt especialment en el cor dels més joves. I és que, afortunadament, tenen molt més de futur per viure que passat per recordar. Potser per aquesta raó, de tant en tant, ocupen universitats. Esperem que cap tic autoritari en l'actuació d'aquests estudiants no malmeti la construcció dels consensos socials imprescindibles per a un futur millor.