lo carrer del riu

lo carrer del riu

02 de febrer, 2009

La sortida cap a l'exili, en fotografies inèdites

Manuel Moros, pintor d'origen colombià establert a Cotlliure els anys trenta, es va trobar, entre el 5 i el 10 de febrer de 1939, a primera fila d'una tragèdia, i no va dubtar gens a fotografiar la gernació que travessava el pas de Portbou-Cervera de la Marenda. Nens desemparats, adults esgotats, militars vençuts... són els protagonistes de les seves fotografies, fins fa poc inèdites, que ara es poden veure al Museu de l'Exili de la Jonquera. L'exposició, 'Febrer 1939. L'Exili dins la mirada de Manuel Moros' és un dels millors testimonis fotogràfics de la sortida cap a l'exili, esdevinguda ara fa setanta anys. Les fotografies, desades durant anys, es poden veure ara totes plegades per primera vegada. La història del descobriment de les fotografies és curiosa: l'artista en va donar unes quantes a un familiar, i les altres, les va enterrar al jardí de casa seva. Dècades després, els nous estadants les van trobar, i les van voler fer públiques.

Zapatero demana a la banca que doni més crèdits

ZP i la Banca 020209 RAC1 La reunió del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, amb els presidents dels principals bancs i caixes espanyols s’ha tancat sense grans avenços, només amb l’acord de potenciar les línies de crèdit de l’ICO a les petites i mitjanes empreses i amb el compromís de la banca que flexibilitzaran els crèdits a les pimes.

En la reunió, que ha començat aquest dimarts a les cinc de la tarda i ha acabat a les tres hores més tard, Zapatero ha demanat a la banca la seva cooperació per reactivar el crèdit, aturat a causa de la crisi de liquiditat, i després de recordar-los les quantitats de diner que l’Estat ha injectat al sistema bancari espanyol justament per aquest motiu. Els banquers, representats per Emilio Botín (Santander), Francisco González (BBVA), Isidre Fainé (La Caixa), Ángel Ron (Banco Popular), Miguel Blesa (Caja Madrid) i José Luis Olivas (Bancaixa), han adduït que ells no són els responsables de la congelació del crèdit, sinó l’economia real, perquè si l’economia i la demanda es refreda, també ho fa, necessàriament, el crèdit.

Una campanya recull signatures a favor de l'oficialitat del català a Aragó

Un grup de particulars aragonesos, englobats en la iniciativa Ley de lenguas, sí ha obert una recollida de signatures per Internet per "urgir a les autoritats aragoneses" a donar compliment al mandat estatutari que les obliga a promulgar una llei de llengües d'Aragó en les que s'ha de definir l'estatus legal del català i l'aragonès.

L'escrit que acompanya la recollida de signatures especifica que hi ha diversos textos legals que avalen la necessitat de protegir el "patrimoni lingüístic aragonès" entès aquest com una realitat trilingüe en la que a més del castellà s'hi parlen dues llengües més, el català i l'aragonès. En aquest sentit, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, l'Estatut d'Autonomia d'Aragó i la Llei del Patrimoni Cultural Aragonès defensen la necessitat de "dotar d'un marc jurídic apropiat" per a aquestes llengües. Els firmants, que ja superen el miler i als quals s'han adherit entitats com el Centre d'Estudis Ribagorçans, l'Associació Cultural del Matarranya i Amics de Nonasp demanen doncs que les autoritats aragoneses legalitzin l'aragonès i el català mitjançant una llei que "per sobre de qualsevol ideologia, pacte, unitat o signe polític" desenvolupi una llei que protegeixi els drets lingüístics dels més de 70.000 aragonesos que no tenen el castellà com a llengua pròpia.

CARTA POR LA LEY DE LENGUAS

La jove 'Mirèlha' fa cent cinquanta anys

En la llarga llista de guardonats amb el prestigiós premi Nobel de literatura, no hi ha cap autor en català. Però una llengua bessona i veïna de la nostra, l'occità, sí que ha estat reconeguda per l'Acadèmia Sueca, gràcies a la figura de l'escriptor provençal Frederic Mistral. El 1904 va compartir el Nobel amb el dramaturg espanyol José Echegaray y Eizaguirre, 'en reconeixement de l'originalitat fresca i la inspiració veritable de la seva producció poètica, que reflecteix fidelment el paisatge natural i l'esperit nadiu de la seva gent, i, a més, la seva significativa tasca filològica'. En aquest últim terreny, la gran aportació de Mistral va ser el diccionari 'Lo Tresaur dau Felibritge', encara ara el més ric de la llengua occitana. I, literàriament, el jurat del Nobel va valorar sobretot 'Mirèlha', un poema en dotze cants que explica un amor impossible entre Mirèlha, la filla d'uns rics pagesos, i Vincènt, un modest cisteller, amb el paisatge de la Camarga de fons. Ara, cent cinquanta anys després de la seva publicació, es preparen dos centenars de manifestacions a tot Occitània per recordar la figura de Mistral i la seva gran obra. Viquipèdia: Frederic Mistral