Oriol Junqueras: "Ni en el millor dels casos, la negociació del finançament resoldrà el problema”

Oriol Junqueras 150409 COMr

En declaracions al programa El Dia de COMRàdio, Oriol Junqueras, cap de llista d’ERC al Parlament Europeu ha assegurat que “El nostre país té moltes dificultats de finançament. Cada any marxen entre 18.000 i 21.000 milions d’euros en impostos que no tornen. És una xifra espantosa! I malauradament, sóc conscient que en el context actual, ni en el millor dels casos, ni anant molt bé, aquesta negociació del finançament no resoldrà el problema”.

Segons ha destacat Junqueras, “Zapatero ens ofereix 1.200 milions d’euros, quan de la nostra butxaca cada any en desapareixen 18.000. Això són 3.000 euros per cada català i any, des del més petit al més gran. I, 1.200 milions d’euros és una xifra molt poc adequada a les nostres necessitats”.

A més, l’eurocandidat dels republicans ha exemplificat perquè aquesta xifra oferta pel govern central li sembla més que insuficient: “Només per a una entitat de Castella la Manxa li han donat 9.000 milions d’euros. Per totes les entitats, totes les empreses i tots els ciutadans de Catalunya 1.200 milions d’euros. Com pot ser que una sola entitat de Castella la Manxa mereixi 8 vegades més diners que totes les empreses i tots els ciutadans de Catalunya? De veritat? No pot ser de cap manera”.

Encara sobre finançament, un tema que Oriol Junqueras qualifica de “drama”, el candidat d’ERC al Parlament Europeu ha afegit que “bona part dels problemes del Pla de Bolonya també deriven d’un finançament no adequat. L’estat espanyol destina als estudiants catalans, que són el 17% del total, menys del 6% de les beques. Per tant l’estat maltracta els nostres joves, igual que ho fa amb els empresaris, treballadors, infraestructures...”.

Tardà denuncia l'Estat a Estrasburg perquè el Congrés no li permet parlar del rei

Joan Tardà 150409

Joan Tardà, diputat d'ERC ha presentat aquest matí una denúncia contra l'estat espanyol davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans per la negativa de la mesa del congrés dels diputats espanyol a fer preguntes i a tramitar iniciatives parlamentàries sobre el rei espanyol. Aquest fet és, per a Tardà, 'un forat negre' del sistema democràtic. En un termini de sis mesos ERC sabrà si el tribunal admet a tràmit la demanda o si la desestima.

Tardà s'ha mostrat optimista respecte als resultats de la iniciativa. 'Crec que ens en sortirem', ha dit, perquè 'és evident que avui en dia no es poden posar frens a la democràcia i a la transparència'. I es que segons el diputat d'ERC, el fonament jurídic de la demanda 'fa pensar que la iniciativa té total la viabilitat' perquè 'el que passa a l'estat espanyol no passa en cap altra monarquia parlamentària europea'. Tardà ha recordat que 'la monarquia espanyola té un pecat original': va ser 'reinstaurada pel dictador' i el rei 'va jurar els principis fonamentals del Movimiento'. 'Es va burlar la possibilitat que la societat espanyola pogués plebiscitar i referendar si volia o no monarquia'. A la qual cosa ha afegit: 'Això s'ha aguantat a partir d'una gran conxorxa de silencis i una impunitat que no té semblança arreu de la UE.'

Avui: Tardà denuncia l'Estat a Estrasburg per la impossibilitat de presentar iniciatives parlamentàries sobre el rei

El nou web de Puigcercós emetrà demà en directe la conferència 'L'esquerra que decideix'

Joan Puigcercós 160409 CATr

El president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Puigcercós, disposa des d'aquesta tarda d'un web propi on s'agrupa tota la informació relativa a l'activitat pública del president de la formació republicana. Al web podem trobar una biografia de Puigcercós, un resum de la seva trajectòria política, i s'hi pot seguir la seva agenda, les entrades al seu blog i enllaços als espais Youtube, Facebook i Flickr. A més, les persones interessades en seguir les informacions que s'hi publiquin es poden subscriure als continguts a través del RSS. Com a novetat, s'ha anunciat que la conferència que Puigcercós té previst fer demà per presentar l'Àgora de l'esquerra catalana es podrà seguir en directe a través del web.

Una de les curiositats que es poden trobar al nou web de Puigcercós són les fotografies que il·lustren la seva biografia i trajectòria política on es pot veure l'evolució al llarg dels anys. També s'ha inclòs un mapa en l'apartat Fent País on es pot veure tots els municipis dels Països Catalans on ha estat des de desembre de 2006 fins avui, ja sigui com a conseller de Governació o com a president d'Esquerra.

Web de Joan Puigcercós

Els funcionaris es concentren per reclamar el desenvolupament del seu estatut, aprovat fa dos anys

Els empleats de la funció pública s'han concentrat aquest dimecres al matí per reclamar el desenvolupament del seu estatut, aprovat fa 2 anys i de moment, "paralitzat en un calaix", segons la coordinadora de l'Àrea Pública de CCOO de Catalunya, Josefina Pujol.

Els sindicats denuncien que tot i que no es va signar cap termini màxim per la seva posada en marxa, només s'ha desenvolupat un 20% en dos anys. L'altre 80%, que resta aturat i depèn de cada comunitat autònoma, engloba aspectes com la jubilació parcial, que els permetria jubilar-se als 61 anys. Les concentracions han tingut lloc a les 4 capitals catalanes, i a Barcelona, davant la delegació del govern, ha superat el centenar de treballadors.

Segons els sindicats, l'estatut suposava ordenar i igualar els drets i funcions dels més de dos milions de funcionaris que treballen a l'estat espanyol, dels quals uns 400.000 ho fan a Catalunya.

Nunavut: deu anys d'autonomia inuit

Nunavut ('la nostra terra' en llengua inuktitut) és un extens territori àrtic de dos milions de quilòmetres quadrats i sols trenta mil habitants que va obtenir l'1 d'abril de 1999 l'autonomia del Canadà amb la institució d'un parlament propi a la capital, Iqaluit. La creació de Nunavut es va concretar arran d'un compromís entre la població autòctona i el govern canadenc: els inuit van renunciar a les reivindicacions tradicionals sobre la possessió legal de tota la terra de Nunavut en canvi d'una autonomia especial. Deu anys després, l'autonomia no ha resolt els principals problemes sòcio-econòmics d'aquesta àmplia regió escindida dels Territoris del Nord-oest, com l'altíssima taxa d'atur o el fracàs escolar. Tampoc s'ha avançat gaire en la formació d'una administració local ni en l'autonomia financera, atès que bona part del pressupost és sufragat pel poder federal canadenc. El naixement de Nunavut, amb tot, ha esperonat la resta de comunitats inuit del Canadà i el Quebec a reivindicar més autonomia.

Al Quebec es preveu per al 2011 l'autogovern de Nunavik ('indret per viure'), una regió de mig milió de quilòmetres quadrats del Gran Nord quebequès on viuen onze mil inuit; a la província de Labrador es va aprovar la creació de Nunatsiavut ('la nostra bella terra'), i als Territoris del Nord-oest hi ha la Inuvialuit Settlement Region. Tots quatre territoris es coordinen per mitjà de l'Inuit Tapiriit Kanatami.

Els inuit són un dels pobles indígenes més antics. Fa trenta mil anys un grup de caçadors, amb les famílies corresponents, van passar l'estret de Bering fins a Sibèria i a poc a poc es van anar disseminant pel pol Nord fins a Grenlàndia. Es calcula que actualment hi ha 150.000 inuit a les regions àrtiques d'Alaska, Nunavut, Grenlàndia (on fa cinc mesos els quaranta mil habitants van obrir la porta a la independència) i la regió russa de Txukotka. Atanarjuat

L'expulsió dels moriscs

El 2009 fa quatre-cents anys del començament de l'expulsió dels moriscs, els descendents dels musulmans que van continuar a la península Ibèrica després de l'ocupació duta a terme pels regnes cristians dels territoris que ocupaven des de la primeria del segle VIII. L'expulsió, culminació d'un ambient d'intolerància religiosa creixent i ja anticipada amb la dels jueus el 1492, va ser decretada el 9 d'abril de 1609 pel rei Felip III de Castella. Aquella expulsió va afectar tant els moriscs de la corona castellana com els de la corona catalano-aragonesa, forçats a abandonar la terra de naixença i la dels avantpassats en direcció, principalment, al nord de l'Àfrica. A la corona catalano-aragonesa, l'expulsió va tenir una gran repercussió perquè els moriscs representaven el 20% de la població. A l'Aragó eren 60.000, força més que no a Catalunya, poc més de 4.000. Ara, on n'hi havia més, de llarg, era al País Valencià, cap al 34% de la població (entre 117.000 i 170.000). En aquest territori, el primer on es va aplicar el decret d'expulsió, les conseqüències econòmiques van ser molt negatives i la repoblació posterior, molt lenta. Els quatre-cents anys de l'expulsió dels moriscs es commemoren amb actes, congressos i exposicions a tota la península Ibèrica i el nord de l'Àfrica. De resultes de l'expulsió, els moriscs es van establir, no sense problemes, principalment al nord de l'Àfrica (el Marroc, Tunísia, Algèria i alguns països subsaharians) i Turquia (sobretot a Istanbul). Alguns, fins i tot, van anar cap a l'Amèrica del Sud. Universitat de València: Entre terra i fe.