El 'Sí' a la independència seria majoritari en un referèndum nacional

Una macroenquesta de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) realitzada a 2.614 persones sota la direcció de Miquel Strubell revela uns resultats demolidors: el 50,3% votarien Sí en un referèndum d'autodeterminació, només un 17,8% es decantaria pel No i un 7,2% dubtarien entre una opció o l'altra. És la primera ocasió en què una enquesta científica revela aquestes dades. La macroenquesta també exposa que un 83% dels enquestats creu que Catalunya ha de tenir dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur polític, i només un 15% del total s'hi mostren contraris.

Avui: Una macroenquesta preveu la victòria del sí a la independència

Més de 100.000 immigrants podran votar el 13-D

La Coordinadora de la Consulta sobre la independència ha presentat aquest dimecres la campanya informativa per tal d'incentivar el vot als immigrants que viuen a Catalunya, ja que calculen que més de 100.000 nouvinguts podran votar el proper 13 de desembre. La voluntat d'aquesta campanya és informar els ciutadans nouvinguts del seu dret a vot, un dret que no poden exercir en les eleccions nacionals i estatals que promou l'Estat espanyol, i aconseguir una participació històrica d'aquests col·lectius en les consultes. Per fer-ho, la Coordinadora treballa costat a costat amb desenes d'entitats i federacions de nouvinguts de Catalunya.

VilaWeb: Col·lectius d'immigrants residents a Catalunya donen suport a les consultes

Els Altres Andalusos carreguen contra la FECAC i la CECREC i els animen a convertir-se en partit polític

El polèmic manifest de la Confederació de Cases Regionals espanyoles a Catalunya contra les consultes està obligant una pila d'entitats regionals a desmentir les acusacions de la FECAC i la CECREC i expressar públicament el seu suport als referèndums. La darrera d'aquestes entitats és l'Associació Altres Andalusos, que a través d'un duríssim comunicat ataca la bel·ligerància espanyolista de les federacions de cases regionals i les insta a transformar-se en un partit polític donada la seva 'vocació declarada d'intervenir en la política catalana'. Pels Altres Andalusos, la FECAC i la CECREC només representen 'un grup reduït de persones' i denuncien que aquestes formacions disposen d'una 'cobertura externa que els injecta ideologia', en clara referència al PSC.

Avui: "La serp regional desperta"

Junqueras demana a la Comissió Europea que garanteixi el cabal ecològic del Ter

L’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, ha preguntat a la Comissió Europea si està supervisant el procés d’elaboració dels plans de conca dels rius Ter i Llobregat, per garantir-ne el cabal ecològic, tal com ho estableix la Directiva Marc de l’Aigua. Segons l’eurodiputat republicà, el Ter està 'sobreexplotat' atès que el sistema Ter-Llobregat abasteix gairebé 6 milions de persones i, a més, la previsió pel 2015 és que n’abasteixi més de 6.250.000. Malgrat això, les aportacions a la conca del Ter han disminuït els darrers anys, i és previst que ho continuïn fent un 0,60% a l’any. Com a resultat, actualment no es garanteix el cabal mínim que fixa la Llei del Ter.

L’espoli documentat del Ter demostra que en anys de sequera es deriva més del 75% del cabal del riu, la qual cosa provoca, evidentment, un gran impacte sobre l’ecosistema, els usos de l’aigua i l’economia regional. Davant d’aquesta situació, diversos col·lectius afectats s’han unit per exigir el compliment de la llei a través d’un procés judicial contenciós-administratiu.

L’objectiu d’Esquerra és que l’abastiment de les grans ciutats es faci d’una forma realista i eficient a curt i a mig termini i que, alhora, no depengui de transvasar el cabal ecològic de cap riu.

ERC demana al Ministeri espanyol de Cultura que dipositi l'arxiu Centelles al MNAC i l'ANC

El grup parlamentari d'ERC al Congrés dels Diputats ha registrat aquest dimecres una proposició no de Llei que reclama al Ministeri de Cultura que signi un conveni amb la Generalitat de Catalunya per 'dipositar la documentació de l'arxiu del fotògraf Agustí Centelles a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)' tot i la negativa prèvia de la ministra. Els republicans també reclamen al ministeri de González-Sinde que mantingui els compromisos adquirits amb la família Centelles respecte a la difusió estatal i internacional de l'obra i que impulsi, juntament amb la Generalitat, un calendari per a fer una exposició itinerant per l'Estat, Europa i la resta del Món.

Bhopal, vint-i-cinc anys després de la tragèdia

Més de 150.000 indis continuen malalts i centenars de nens neixen amb malformacions· L'aigua que consumeixen els habitants dels voltants de la fàbrica sembla contaminada Avui fa exactament vint-i-cinc anys de la fuita de gasos tòxics més mortífera de la història. A la ciutat índia de Bhopal un accident de la central de productes químics de l'empresa nord-americana Union Carbide (adquirida el 2001 per Dow Chemical), va causar 20.000 morts. Era el 3 de desembre de 1984. Un quart de segle més tard, 150.000 indis continuen afectats d'insuficiència respiratòria, ceguesa o càncer i centenars d'infants neixen amb malformacions físiques i mentals.

Wikipedia: Desastre de Bhopal

Les raons de la pagesia

La pagesia fa molt que es mou per exigir condicions de feina millors. Quant a les grans distribuïdores, els sindicats agraris acusen Carrefour, Mercadona i el Grup-Caprabo Eroski de pactar preus i d'actuar com un oligopoli. Els sindicats neguen que siguin un sector bàsicament subvencionat (menys de la meitat dels pagesos ho són, diuen) i s'exclamen: avui a Europa hi ha subvencions a la pagesia per nombre d'hectàrees posseïdes. Com més hectàrees, més subvenció. La paradoxa és que, la subvenció, se l'emporten grans terratinents (com la duquessa d'Alba i la reina d'Anglaterra) i no pas els petits pagesos. Ho consideren immoral.

Sobre l'entrada de productes del tercer món a Europa, asseguren que hi ha competència deslleial: aquí s'han de pagar sous i aplicar normatives sanitàries que encareixen el producte, normatives que no s'apliquen als productes que vénen de fora.

Finalment, sobre el futur de la pagesia, es resumeix en una sola frase: 'Cada deu anys hi ha la meitat menys de pagesos a Catalunya.'

Rodríguez Zapatero acceptaria canvis en la seva política nuclear si hi ha un pacte d'Estat

El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es va mostrar ahir disposat a modificar la seva posició en matèria nuclear amb l'objectiu d'arribar a un pacte d'Estat d'energia amb el PP. «El valor afegit que pot donar un pacte d'Estat ens pot fer canviar les nostres posicions», va dir Zapatero. D'altra banda, la presidenta del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va informar que el 2008 les centrals van notificar un total de 72 successos, el més greu, va dir, el de les partícules d'Ascó I.