Barça 2 - Màlaga 1

Puyal 270210

El Barça continua guanyant i avui també ha millorat la imatge. A la primera part el conjunt català ho ha intentat de totes les maneres possibles, però la pilota -com resa el tòpic- no volia entrar. El Màlaga estava molt ben posat i els de Guardiola han jugat amb paciència. El gol s'ha fet esperar. Ha estat de Pedro al minut 68. El canari, que ja havia fet un excel·lent primera meitat, ha engaltat un cacau des de la frontal que ha superat Munúa. Però quan faltaven deu minuts per acabar, el Camp Nou s'ha quedat mut. Valdo ha empatat superant Valdés en un u contra u. Malgrat tot, ha aparegut Xavi per servir una fantàstica passada a Alves. El brasiler, que ha rebut dins de l'àrea, ha deixat enrere per a Messi, que només ha acompanyat la pilota a la xarxa. Finalment, ja en temps afegit, Rubinos Pérez ha anul·lat un gol a Ibrahimovic per una dubtosa falta en atac. Gran i treballada victòria blaugrana que, amb el triomf del Madrid a Tenerife, deixa el Barça líder amb la mateixa diferència que la setmana passada -2 punts- respecte els blancs. Això sí, amb una jornada menys. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Compte enrere per al 28-F

Uns 300.000 electors podran votar demà en vuitanta municipis. I naltros, quan ? Tot és a punt en els vuitanta municipis que demà organitzaran consultes sobre la independència de Catalunya perquè els gairebé 300.000 electors cridats a les urnes puguin votar des de les nou del matí. Els actes de final de campanya van tenir lloc ahir, amb Joan Laporta, Elisenda Paluzie, Alfons López Tena i Uriel Bertran, entre altres, de protagonistes. En aquesta convocatòria, els partits polítics han estat més absents que no el 13-D. Avui, però, Artur Mas i Joan Ridao n'han parlat.

El president de CiU ha celebrat que demà la ciutadania pugui expressar la seva opinió sobre la independència i ha mostrat el 'respecte absolut' per aquesta iniciativa sorgida de la societat civil. Mas ha recordat que la federació ha donat plena llibertat d'acció als grups municipals perquè donin suport a les consultes.

Ridao apel·la al vot d'"independentistes i demòcrates" en la segona onada de consultes

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha apel·lat aquest dissabte al vot d'independentistes i demòcrates en la jornada de consultes sobre la independència que es fan aquest diumenge en una vuitantena de municipis catalans.

En una visita a Alella (Maresme) per conèixer el sistema de vot electrònic amb què s'experimentarà aquest diumenge, ha considerat que les consultes independentistes són també una manera de "recuperar autoestima col·lectiva" i demostrar que "entre el català emprenyat i fatigat, i l'optimista" que veu en l'Estatut l'únic horitzó nacional, hi ha espai pel català "lúcid i ambiciós" que vol posar el dret a decidir en l'agenda política.

Per Ridao, la segona onada de consultes d'aquest diumenge són una "demostració de civisme exemplar" a més d'un exercici del que ha anomenat "gimnàstica democràtica de primer ordre" que, a parer seu, "interessa a tothom".

Es refereix tant a "independentistes que volen ser catalans de primera i no espanyols de tercera" com a "demòcrates que tenen l'oportunitat per decidir sobre el seu futur, però també sobre coses que afecten al seu dia a dia i al benestar, com la crisi".

Consulta a ritme de jota

Xerta es convertirà demà en el primer municipi de les comarques de l’Ebre que acull un referèndum sobiranista. Alcanar i Ulldecona ja han anunciat que votaran el 25 d’abril i l’Aldea busca data Diumenge es ballaran sardanes a la plaça Major. I jotes tortosines. Xerta, primer municipi de l’Ebre que organitza una consulta popular per la independència, afronta amb il·lusió la votació de diumenge. A les Terres de l’Ebre, la urgència de projectes polèmics com el transvasament, la massificació eòlica o el magatzem nuclear mantenen en un segon pla el debat sobiranista. En els últims anys, el malestar i la decepció institucional han unit el territori i l’han dotat d’una nova identitat. Tanmateix, “l’ebrenc se sent català com el primer”, expliquen des de la comissió organitzadora de Xerta, i el sud no serà una excepció en el mapa de les consultes. Alcanar i Ulldecona en faran el 25 d’abril. Els seguiran l’Aldea i altres municipis.

Alienes a la Revolució Industrial i a les grans migracions de dècades passades, les Terres de l’Ebre són avui la reserva espiritual del català. Segons un estudi recent del govern, són el territori de Catalunya on hi ha més proporció de persones que afirmen tenir el català com a llengua habitual (un 72,8%), una majoria superior a Ponent (65,4%) o l’Alt Pirineu i Aran (60,1%). I malgrat la identificació dels ebrencs amb el principal vehicle de transmissió cultural català, l’estadística porta una altra pregunta. Per què dels 245 municipis que diumenge ja hauran votat la consulta per la independència només un, Xerta, és a les Terres de l’Ebre? L’escriptora de Xerta Francesca Aliern ho atribueix al caràcter de l’Ebre, al seu parer, una manera de ser marcada a foc pel control i la influència que durant molts anys han exercit els cacics. “Els poders polítics i econòmics de Barcelona o Madrid sempre han protegit els amos locals, perquè a canvi de petites concessions ajuden a tenir la gent dòcil i manejable. A acceptar el que sigui. Fins fa poc, això ha minvat la valentia i la capacitat d’iniciativa de la gent de l’Ebre”, opina Aliern. Les coses, però, van començar a canviar amb el transvasament impulsat pel PP, quan la percepció d’agressió externa va unir el territori i va forjar una nova identitat.

Les massives protestes contra projectes imposats han fet córrer molta tinta els últims anys i han provocat més d’un tremolor polític. Quan no és un transvasament –se’n digui Pla Hidrològic, o interconnexió de xarxes–, és un dipòsit de gas o una central tèrmica, i quan no, un magatzem de residus nuclears, o futurs parcs d’aerogeneradors al paisatge verge de la Batalla de l’Ebre. La gent de l’Ebre sempre està distreta. “Tenim la sensació de ser sempre els últims, que només servim perquè ens donin coces. Hi ha recel amb les institucions, i en conjunt, potser, sempre tenim altres necessitats més imperioses que el debat identitari”, explica Rubén Alegria, membre de la comissió organitzadora a Xerta. El cert és, però, que en aquest poble de 1.300 habitants a la vora de l’Ebre, on es cultiva una de les millors taronges de Catalunya, la gent parla de la consulta des de fa molts mesos. La cosa es va començar a gestar al setembre i s’hauria pogut celebrar al cap de dos mesos, si no fos perquè enmig queien les festes patronals de Sant Martí (al novembre).

L’Ajuntament, governat per PSC i ERC, i amb CiU a l’oposició, va donar suport a la consulta, si bé la votació se celebrarà en un local particular, al costat mateix del consistori. Amb l’organització hi col·laboren unes 25 persones de tot l’espectre social i polític local, també del PSC. Alegria, que és electricista i regidor d’ERC, destaca precisament aquesta unitat. “Independentment del resultat, de la participació, el més positiu és que ens hem demostrat que gent molt diferent podem posar-nos d’acord per treballar junts”, explica Alegria. “Potser hem obert una nova porta a la col·laboració positiva en altres temes”, afirma esperançat

Laporta demana el sí a la independència per 'despertar' la consciència nacional

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, va visitar aquest divendres Sant Esteve d'en Bas (Garrotxa) per donar suport a l'acte organitzat per Òmnium Cultural per demanar el sí a la consulta independentista que se celebrarà aquest diumenge. 'El sí és un pas previ per aconseguir que Catalunya sigui reconeguda com a un estat de ple dret a nivell internacional i perquè els catalans existim amb normalitat al món' va afirmar el president del club durant el discurs que va pronunciar davant unes 200 persones. Laporta ja va participar activament en diversos actes de campanya en l'onada del 13-D.

El president del F.C. Barcelona va subratllar la importància d'aquestes consultes a Catalunya perquè permeten 'despertar la consciència nacional' i 'remoure les consciències'. 'Portem molt de temps narcotitzats i ja és hora que despertem', va dir Laporta, alhora que va defensar que cal fer-ho des del civisme i el respecte.

Durant el seu discurs, va reivindicar un estat propi de Catalunya per poder ser reconeguts de ple dret davant la comunitat internacional i sobretot per poder prosperar amb unes polítiques pròpies que permetin gestionar els propis recursos. 'És incontestable que amb un estat català que defensi els seus interessos tindrem millors hospitals, escoles, carreteres i millorarà el benestar dels catalans'. També es va referir a la lluita per la defensa dels drets de Catalunya com 'la més romàntica a la que pot aspirar un poble', tot dient que el poble català ja ha fet tots els mèrits per lluitar per la llibertat.

La jornada per al sí va començar a dos quarts de vuit del vespre i va comptar amb unes 200 persones de públic, entre els quals hi havia molts seguidors del Barça. Geganters, percussionistes, sardanistes i la música del cantautor Jordi Batista van amenitzar l'acte, que va comptar amb els parlaments del president d'Òmnium Garrotxa, Jordi Ferrer, l'historiador Jordi Bilbeny, i Elisenda Paluzié de Sobirania i Progrés, entre d'altres.

El silenci de l'Estat esvaeix la por dels ajuntaments catalans

La pionera consulta d’Arenys de Munt del 13 de setembre queda lluny si es fixa l’atenció en la implicació dels alcaldes i ajuntaments. La por i la prudència que va generar la intervenció de l’Estat prohibint que l’Ajuntament d’Arenys cedís locals municipals als organitzadors de la consulta i la polèmica manifestació de la Falange semblen ja oblidats.

Si en el cas d’Arenys tot van ser bastons a les rodes, en la segona cita unitària de les consultes d'aquest 28-F després del 13 de desembre, la tranquil·litat i la serenor semblen ser la tònica dominant. De fet, en el 13-D, l’Estat ja es va fer enrere a l’hora de prohibir als ajuntaments el suport a les consultes, i fins i tot la Falange va decidir desconvocar les manifestacions que havia previst en diverses localitats, com Sant Cugat del Vallès. Això ha fet que la majoria d’alcaldes i ajuntaments no hagin tingut aquest cop cap tipus de problema per cedir locals municipals i les urnes per a les votacions.

Fins i tot, en aquest 28-F, quinze alcaldes de la plataforma Decidim.cat, que integra 1.300 càrrecs electes municipals, han fet un pas més i han enviat una carta als veïns en què informen sobre la celebració de la consulta independentista i el lloc on poder exercir el dret a vot.

Avui: El silenci de l'Estat esvaeix la por dels ajuntaments

La «radicalització» de CiU estronca un govern d'unitat a la Ribera d'Ebre

El govern del PSC i ERC en el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre va iniciar, al setembre, una sèrie de converses amb el grup de CiU, a l'oposició, amb les quals es buscava fixar una política comuna en dinamització econòmica, infraestructures i polítiques socials.

Era el primer pas perquè, un cop consensuat i aprovat el pressupost per al 2010, CiU s'incorporés al govern. Així ho va explicar ahir el president del Consell Comarcal, el republicà Bernat Pellisa, que va revelar que les negociacions es van trencar quan CiU va exigir un repartiment de càrrecs abans de tancar el pressupost.

Però un altre fet que ha estroncat la formació d'un govern d'unitat ha estat la polèmica per la candidatura d'Ascó al magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, així com els canvis interns a CiU. «La gent de CiU amb la qual vam començar a treballar és la que ha perdut, i a la Ribera d'Ebre ha renascut la CiU d'abans, la dels que estan a favor de l'MTC i la dels que només volen castigar el tripartit», va lamentar.

El president riberenc va destacar la bona relació amb l'actual portaveu de CiU i alcaldessa de Vinebre, Gemma Carim, però va criticar la «radicalització» imposada «pels que manen a la comarca, els alcaldes de Móra la Nova, Tivissa i Garcia». De fet, en el ple de dijous al vespre va prendre possessió com a conseller l'alcalde de Tivissa Jordi Jardí. «Són els que durant el ple van promoure una manifestació a favor del magatzem nuclear», va dir.

En el mateix ple, tots els grups van aprovar una moció, pactada amb CiU, sobre el model de creixement econòmic de la comarca. En realitat, però, va ser una moció consensuada el setembre del 2009, quan van començar les negociacions amb el PSC i ERC. «Havíem esperat a aprovar-la fins que hi hagués un acord en el pressupost, però van ser els de CiU els que es van aixecar de la taula», va dir Pellisa.

El clima enrarit per l'MTC tampoc ha ajudat, i finalment CiU va optar per presentar una moció pròpia sobre el model de comarca, però amb cap referència al cementiri nuclear, que va ser rebutjada per la resta de grups. D'altra banda, el text de la moció consensuada sobre el model de creixement de la Ribera d'Ebre inclou tres eixos que són la dinamització econòmica, les infraestructures i la societat del benestar i serveis.

En el camp de la dinamització econòmica, el consell treballarà per rebaixar el preu del quilowatt per a activitats industrials, ja que a la mateixa comarca hi ha diversos centres productors d'energia, i la reestructuració del consorci de residus, per optimitzar-ne el rendiment econòmic.

Pel que fa a les actuacions en l'eix de les infraestructures, s'instarà les administracions competents perquè milloren la xarxa de carreteres, amb el desdoblament de la carretera N-420 i la renovació de la via de tren entre Reus i Móra la Nova.

Finalment, l'eix de la societat del benestar i serveis inclou la potenciació de l'àrea dels serveis socials, com a factor clau de la minimització dels efectes de la crisi a la Ribera d'Ebre. Segons va dir Pellisa, «la moció concreta quines són les accions polítiques que s'han d'emprendre a la comarca per afrontar un futur complicat, no només per la crisi econòmica, sinó també a causa de la fractura social» per la candidatura d'Ascó a l'MTC.

De fet, el mateix dijous, l'alcalde d'Ascó, Rafael Vidal (CiU), sí que va assistir al ple del Consell Comarcal, ja que al ple del mes passat no ho va fer per evitar la protesta dels contraris al magatzem nuclear. En canvi, el ple d'aquest dijous va ser seguit per una trentena de persones que van estendre pancartes a favor de l'MTC