lo carrer del riu

lo carrer del riu

11 de juliol, 2010

Holland 0 - Barça 1

Podia guanyar ell... ...o podia guanyar ell. Però segur que hi perdem naltros !!! Com diu l'himne del País Valencià, "Per a donar noves glòries a España...", però què ens dóna España?

Avui: Els aldarulls pel triomf d'Espanya acaben amb 78 ferits i 22 trasllats a hospitals a Barcelona Vicent Partal: El futbol, que se'l queden ells (VilaWeb)

Salvador Cot: Iniesta no els salvarà l'imperi (NacióDigital.cat)

Carod pensa en un govern de concentració nacional

S'ha acabat el bròquil !!! Josep-Lluís Carod-Rovira ERC 110710 CATinfo

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha dit en declaracions a 'L'entrevista' de Catalunya Informació que «ara toca preparar les condicions per passar de l'Estatut a l'Estat». Ho ha justificat dient que Catalunya «no podrà sortir de la crisi i no podrà tenir mai la prosperitat i el progrés econòmic que es mereix si no té Estat».

Concretament, Carod té pensat un full de ruta en què proposa convocar una assemblea de parlamentaris i pactar un programa electoral mínim comú.

I si les coses «van a un nivell molt extrem», ha dit, no descartaria un govern de concentració nacional per conduir un procés de transició cap a un referèndum a finals de la pròxima legislatura, el 2014.

La "pájara" de Montilla

M.H.José Montilla 100710 CATr

Aquest escrit trobat a la Xarxa aclareix la marxa sobtada del Molt Honorable, però sobretot, els falsos rumors de l'intent d'agressió al president Montilla. Llegiu-ho amb totes les reserves, però pregunteu-vos: Què fa una nació quan el seu president l'abandona? Aquest matí, he anat a comprar els diaris, i he fullejat la premsa cavernícola espanyola. Acollonant, la manifestació no va ni existir, només parlen de la Roja. La excepció és El Mundo, que donant-li el tomb a l'assumpte, només parlen de l'incident del Montilla que va haver de marxar escridassat als crits de botifler i similars. La veritat és que jo anava a la mani amb un grup de Lleida, i tenia al costat un molt alt càrrec dels mossos que viu a Lleida, el vaig coneixer ahir perquè anava a l'autocar amb nosaltres, i el vaig tenir assegut al meu costat tant al viatge d'anada com al de tornada. Va estar connectat al mòbil en tot moment, rebent informació del que passava, i ell també explicava el que veia. Tenia un d'aquests mòbils protegits, que no va quedar afectat pel colapse de les comunicacions, va funcionar sempre amb una línia protegida. Doncs ens va explicar que li havien dit el que havia passat. Després d'estar unes dues hores parat sense poder-se moure, el Montilla se'n va cansar i va dir que marxava. Va ser llavors quan un grup de gent, veient que el President de la Generalitat abandonava la manifestació sense que s'hagués acabat, es van emprenyar, i el van començar a increpar, dient-li botifler i altres coses mes gruixudes, llavors, els mossos van decidir de marxar corrents i refugiar-se a una seu del Departament de Justícia que estava molt aprop. Resumint, la realitat és que hi va haver soroll quan el Montilla va decidir abandonar la manifestació a mig trajecte, sense esperar a arribar al final, i no al revés com ens volen fer creure, que per culpa dels crits ell va haver de marxar. M.H.José Montilla 120710 RAC1

La realitat és que la situació la va provocar ell, al marxar abans d'hora. Això tampoc justifica que algú se n'anés de la pinça i en digués alguna de massa gruixuda, però la cosa va anar així. I aquest és el motiu pel quan van decidir donar per acabada la manifestació abans d'hora, ja que el Montilla va dir que ell estava cansat i que marxava. El que passa és que això no ho reconeixeran mai.

Otegi anuncia el compromís de l'esquerra independentista basca a usar només les vies democràtiques

El dirigent independentista basc Arnaldo Otegi publica aquest diumenge un article d'opinió als diaris bascos Berria i Gara en el qual afirma que l'esquerra independentista es compromet a usar només les vies democràtiques.

Des de la presó de Logronyo, Arnaldo Otegi analitza un escenari polític que valora molt positivament, sense per això ocultar les dificultats a les quals hauran de fer front els independentistes bascos en aquesta fase política. Segons assenyala, "la demostració empírica que aquesta aposta ofereix rèdits nets ja s'ha realitzat en aquests mesos, de manera que només cal refermar i aprofundir-hi".

GARA: Una convicción, un compromiso

10-J: Premsa Mundial

Tot i que la manifestació s'acabà tard, ja són moltes les publicacions internacionals que se'n fan ressò, un ressò que s'ha anat ampliant durant tot el dia d'avui.

In South Africa, Catalans Lead Spain; In Spain, Catalans Want (More) Freedom. Time

Protest for independence in Spain. CNN

Multitudinaria marcha por la independencia de Cataluña. Clarín (Argentina)

Mais de um milhão de pessoas pedem 'independência' em Barcelona. IOL (Portugal)

Catalans march to assert nationhood. Al-Jazeera

Un million de personnes pour la Catalogne. Radio Canada

Manifestation monstre à Barcelone pour défendre l'autonomie. Euronews

Hunderttausende Katalanen fordern mehr Autonomie. Tagesschau (Alemanya)

Millionenprotest in Katalonien: 'Adéu Espanya'. Der Spiegel

Barcellona e la Catalogna sul piede di guerra contro la Spagna. Giornalettismo (Itàlia) 1.1 million people rally in Barcelona in favor of greater Catalan autonomy within Spain. Fox News

Miljoen Catalanen betogen voor autonomie. Het Journaal, De Redactie (Flandes)

'Wir sind eine Nation'. Neue Zürcher Zeitung (Suïssa)

Za nezávislost Katalánska protestovalo v Barcelone pres milion lidí. Lidovky (Txèquia)

Catalunya proclama que es una nación. Público

Hunderttausende Katalanen fordern Unabhängigkeit. Der Standard (Àustria)

Catalan protesters rally for greater autonomy in Spain. BBC

Erantzun historikoa. Berria

Catalonië protesteert tegen Spanje. De Telegraaf (Països Baixos)

Un million de personnes manifestent à Barcelone pour défendre l'autonomie catalane. France 24

Protestowalo ponad milion Katalonczyków. Onet.pl (Polònia)

Manifestação enche Barcelona em luta por mais autonomia. RTP (Portugal)

El TC del Canadà també va voler retallar la nostra llei de la llengua francesa

L'exdelegada del Quebec a Barcelona entre els anys 2002 i 2005, Michelle Bussières, ha assegurat que «no va ser fàcil» aconseguir que al Quebec es reconegués el francès com a única llengua oficial. Bussières ha explicat que la Cort Suprema del Canadà va voler retallar el text, malgrat que al final només va poder invalidar les disposicions que obligaven a retolar els comerços només en francès.

Bussières, jurista i professora de la Universitat de Laval, ha reconegut que des de sempre Catalunya s'ha interessat pel model lingüístic quebequès i ha lamentat que la sentència del TC estipuli que el català no pot ser l'única llengua vehicular en l'ensenyament a Catalunya.

La Carta de la Llengua francesa va ser aprovada pel parlament quebequès el 1977 i estableix el francès com a llengua oficial del Quebec. Abans d'aquesta data, era l'única província canadenca que aplicava el bilingüisme anglès-francès a les administracions públiques. El 1988 la Cort Suprema del Canadà va invalidar les disposicions de la llei que obligaven a retolar els comerços només en francès.

El text quebequès declara el francès com a llengua oficial del poder legislatiu, de la justícia, de l'administració, del mercat de treball, dels comerços, dels negocis i de l'ensenyament.

Segons la professora, des del Quebec han seguit «la modificació enorme que ha fet Madrid de l'Estatut» i el que més els ha sorprès és veure com un sol partit polític podia contestar l'Estatut davant del TC després d'haver estat aprovat per dos parlaments i després per referèndum. 'Això és inimaginable al Canadà', ha assegurat.

«En el moment en què les corts espanyoles van aprovar l'Estatut es dóna per suposat que van verificar-ne la constitucionalitat!», expressa Bussières, «per nosaltres és bastant impensable una situació semblant», afegeix. Amb tot, per l'exdelegada del Quebec a Barcelona, davant la sentència del TC cal que «la societat civil faci agrupar la classe política catalana» per tal de trobar una veu comuna contra la retalla i aconseguir resultats factibles.

Un informe encarregat per l’agència pública de notícies espanyola intenta rebaixar la xifra de manifestants a 56.000

ZP: Esto lo arreglo yo en un plis-plas !!! Lynce, una agència que diu dedicar-se a comptar manifestants i que en la seva web no hi apareix cap adreça de contacte física sinó només un telèfon mòbil, assegura que aquest dissabte hi havia només 56.000 manifestants als carrers de Barcelona, enlloc del 1.100.000 comptats per la Guàrdia Urbana o el milió i mig dels organitzadors. L’informe, contractat per l’agència pública espanyola de notícies, EFE, es basa en càlculs d’unes suposades fotografies aèries fetes a les 20:30 hores, quan la manifestació ja s’havia desconvocat i quan milers de manifestants ja havien començat a sortir de la marxa després d’hores de bloqueig i de poder avançar uns pocs metres. Les dades de Lynce es contraposen amb un informe de Contrastant de l'any 2001, que assegurava llavors que només la calçada central del Passeig de Gràcia ja pot contenir fins a 100.000 persones.