lo carrer del riu

lo carrer del riu

17 de juliol, 2010

Òmnium Cultural valora «el primer pas» fet al Parlament però recorda que «encara queda feina a fer»

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha valorat ”el primer pas» fet pels partits polítics aquest divendres al Parlament per l'Estatut, tot i que ha recordat que «encara queda feina a fer i hi ha més coses per demanar». En aquest sentit considera que l'acord no és suficient, ja que «la societat civil sempre vol més del que donen els polítics», però «és un primer pas important».

«Aquest és un mínim a partir del qual seguirem treballant», ha remarcat. D'altra banda, Casals ha lamentat que a les institucions espanyoles «els costa ser sensibles a les demandes dels catalans», tot i que 'l'esperança no la perdem mai, sinó no estaríem treballant'.

La presidenta d'Òmnium ha lamentat que la resposta de les institucions espanyoles és «dura», a la vegada que «els costa sentir i escoltar». Per això demana als partits polítics que «insisteixin». Quant a l'acord de divendres ha apuntat que 'no satisfà totes les demandes expressades el dia 10', de manera que 'els polítics han d'estar molt atents per poder avançar'.

Esquerra es queda sola al Parlament votant a favor de la independència

CiU s'ha abstingut aquest divendres en la votació de la resolució d'ERC al Parlament proposant l'exercici de l'autodeterminació com a resposta al clam independentista del 10J, que va omplir els carrers de Barcelona amb un milió i mig de catalans. La resta de partits han rebutjat la resolució, posicionant-se així a favor de continuar dins un Estat espanyol. Malgrat que ERC ha votat amb CiU, PSC i ICV-EUiA el contingut del preàmbul de l'Estatut en forma de resolució unitària de resposta del catalanisme polític a la retallada, els republicans han presentat una resolució en paral·lel que, a més d'expressar el rebuig a la 'vulneració de la voluntat popular' catalana, també es feia seu el lema del 10J 'Som una nació. Nosaltres decidim' i instava el Parlament a iniciar el procés d'independència. La votació d'aquest divendres ha tornat a evidenciar que Esquerra és l'únic partit de la cambra catalana que a hores d'ara creu en l'Estat propi.

Salvador Cot: Els partits com a obstacle

Bé, aterroritzats deuen estar a Madrid després de la sessió d'ahir al Parlament de Catalunya. Els nostres il·lustres representants, després d'intenses negociacions, van tornar a votar un preàmbul de l'Estatut que, segons el Tribunal Constitucional, no cal liquidar perquè no serveix per a res. Bé, almenys van tenir la sort que el PP no va tenir prou vista com per votar-hi a favor i riure una mica. D'aquesta manera, queda clar quin és el llistó de la unitat: el que accepti el PSOE. Ni més ni menys. Sabíem que el Parlament no aniria al davant de les reclamacions de més sobirania per a Catalunya i, ara, constatem que tampoc no hi anirà al darrere.

Així doncs, el dic de contenció més eficaç de l'Estat davant la crescuda de l'independentisme són els propis partits catalans, que eviten que mobilitzacions com la de fa una setmana tinguin alguna traducció política seriosa. El que passa és que els partits, per més que visquin en un món amb regles pròpies, no podran aïllar-se de qui els vota indefinidament.

Carretero: 'Només amb manifestacions un país no avança'

Joan Carretero defensa que ha de ser el Parlament qui proclami la independència. Pel polític de Puigcerdà, les manifestacions com el 10J expressen que hi ha molta gent que se sent còmode, 'però només amb manifestacions un país no avança', ja que 'si això no té una translació a la composició política del Parlament, no servirà de res'. En aquest sentit, Carretero recorda que ja fa mesos que advertia que s'acabaria amb un Estatut pitjor que l'anterior, i postula el seu partit com una 'alternativa absolutament diferent'. Pel que fa a Laporta, reconeix que hi ha diferències en els 'processos de maduració'. 'Nosaltres fa anys que hi treballem, i ell ha decidit anar a la política fa quatre dies'. Joan Carretero: “Reagrupament i Laporta maduren a velocitats diferents” (Avui)

L'Ajuntament d'Avinyó declara el municipi moralment exclòs de l'àmbit de la Constitució Espanyola

El dijous, 15 de juliol de 2010, l'Ajuntament d'Avinyó reunit a les vuit del vespre en ple ordinari, va aprovar per unanimitat una moció de rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya i va declarar el municipi d'Avinyó moralment exclòs de l'àmbit de la Constitució Espanyola.

La Plataforma per la Llengua demana als partits que no acatin la sentència del TC després de la retallada al català

La Plataforma per la Llengua ha demanat als partits polítics que desacatin la sentència de l’Estatut a tenor de la retallada que s’ha fallat i que afecta directament el futur del català. D’aquesta manera la plataforma creu que la sentència representa una regressió dels drets lingüístics de la llengua catalana alhora que acusa als magistrats de fer una ‘alta politització’ en el moment de realitzar el fallo. L’entitat en pro del català afirma també que la sentència del TC ignora i contradiu sentències del mateix Tribunal Constitucional que anteriorment ja s’havien pronunciat en matèria de drets lingüístics.

Llengua menystinguda

Hi ha realitats lingüístiques que, per més allunyades que semblin, no deixen de tenir punts en comú. Ho demostra una frase del recent informeemès pel comitè d'experts del Consell d'Europa que vetlla pel compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Un dictamen que aborda com els governs de Londres i Belfast menystenen la llengua irlandesa i l'Ulster-scots o escocès de l'Ulster, la parla dels descendents d'escocesos establerts a Irlanda del Nord.

La frase diu: “Aquesta mena d'accions són, a parer del comitè d'experts, contràries a l'objectiu de crear una comprensió, respecte i tolerància mutus cap als parlants de llengües regionals o minoritàries”. Una de les accions que critica l'informe, la mateixa a què fa referència la sentència reproduïda, és la prohibició de l'ús del gaèlic a Stormont (Parlament d'Irlanda del Nord), a causa d'una moció presentada el 2007 per un diputat del Partit dels Unionistes de l'Ulster (PUU).

Aquest fet és un més dels molts que fan quasi impossible la normalització lingüística –i política– a l'Ulster, un aspecte que destacaven els Acords de Pau de Divendres Sant (1998) i de St. Andrews (2006) en el pacte entre les parts en conflicte per superar les diferències.

Els acords insten la promulgació d'una llei de protecció de la llengua pròpia del territori irlandès, llei que no s'ha promulgat i que els experts consideren fonamental. Igualment consideren clau per avançar en la pau l'ús de l'irlandès davant dels tribunals de justícia.

Ferran Suay: “L'eina per a la normalitat lingüística és la sobirania” (Avui)

La pica del Canigó es vesteix amb 150 senyeres en motiu d’una sessió fotogràfica

La pica del Canigó va ser més catalana que mai el passat dissabte després que més de 150 senyeres boleiessin per les seves arestes i viaranys en motiu d’una sessió fotogràfica. L’escenificació de les banderes està destinada a il•lustrar ’66 sang i or’ un llibre que pretén representar en el paper 365 escenes de vida, paisatges, panorames, activitats noves i tradicionals del territori. La sessió fotogràfica, realitzada pel fotògraf Rémy Michelin, es va immortalitzar des d’un helicòpter després que s’hagués de suspendre en dues ocasions degut a les adversitats climatològiques.

Presenten els actes commemoratius sobre el 70è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys

La comissió de la Dignitat ha presentat els actes commemoratius sobre el 70è aniversari de l'afusellament del President Lluís Companys amb el lema 1940-2010 Lluís Companys 70 anys sentenciat. Els actes, que han estat presentats, entre altres, per Toni Strubell, coordinador de la Comissió de la Dignitat i Ramon Noguera, director de la polifònica de Puig-Reig, volen rememorar el fet de la mort del President de Catalunya després de ser detingut i torturat. Els actes també serviran per denunciar la passivitat del govern espanyol que no ha fet cap acte de desgreuge demanant perdó a Catalunya.

Botifarra du a Aielo de Malferit el seu Ú

A les portes de les festes de Moros i Cristians, Aielo de Malferit ha inclòs dins de les Nits de Música al Palau l'actuació de Pep Gimeno 'Botifarra', en què presentarà el seu segon disc 'Te'n cantaré més de mil' del que se n'han venut ja més de cinc mil còpies en menys d'un any. Entre els temes que interpretarà no faltarà l'Ú d'Aielo, el tradicional fandango, un dels més famosos de la música tradicional valenciana. El concert serà avui dissabte a les 23.30 h, precedit de l'actuació de la colla local de dolçainers Unadapam.

Botifarra cantarà aquest estiu en pràcticament totes les comarques valencianes, amb una agenda de concerts atapeïda que l'ha dut recentment a Castellar del Vallès i que el farà visitar també Barcelona (21 d'agost a les 22:00), Tarragona (24 de setembre a les 22:00) i Deltebre (20 d'agost a les 22:00).

La cigonya radioactiva de l'Ebre

Un diputat i un pagès de Gorleben expliquen l'experiència de conviure durant trenta anys amb un magatzem nuclear al poble i en destaquen l'enfrontament social que s'hi viu Gorleben és un petit municipi alemany de només 638 habitants a la riba esquerra de l'Elba. Està situat a la Baixa Saxònia, més concretament al districte de Lüchow-Dannenberg, un territori per dimensions i activitat econòmica molt semblant a la comarca de la Ribera d'Ebre. En aquest poble van instal·lar el 1977 un magatzem provisional de residus nuclears, molt semblant al que vol acollir el poble d'Ascó. Ahir dos habitants de Gorleben, Martin Donat, diputat independent del consell de districte, i Hans Werner Zachow, pagès i portaveu de l'associació agrícola d'aquesta localitat alemanya, van participar a Móra d'Ebre en una jornada informativa organitzada per la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) i van explicar com es viu al seu poble i al seu territori el conflicte dels residus nuclears, on cada any milers de manifestants i de policies (uns 26.000) envaeixen la zona amb motiu del trasllat dels residus. Tots dos van destacar la gran fractura social que va provocar aquest magatzem al territori, una fractura que lluny de suavitzar-se amb els anys s'ha anat agreujant. “Aquí o estàs a favor o estàs en contra de la nuclear, no hi ha mitges tintes”, destacava Donat. Mentre Zachow desmuntava el mite dels nous llocs de treball creats i la implantació de noves empreses. “Després de trenta anys el nostre territori continua poc poblat i per a les empreses de fora no és atractiu invertir aquí, ni tan sols per a la nuclear”, argumentava tot destacant el mal que el magatzem fa al sector agrícola i ramader. “Ningú que visque a menys de trenta quilòmetres del poble compra els nostres productes (patates, cereals, verdures i carn) perquè els associa a la brutícia nuclear”, hi afegia. Tampoc fa que siga atractiu viure al poble la gran quantitat de casernes policials que s'han construït per allotjar els agents de policia que protegixen els combois nuclears i que en els últims anys han fet abaixar notablement el preu de l'habitatge. La història de Gorleben de fa trenta anys sembla que ara es repetix a Ascó. “Tots dos municipis estan en zones demogràficament poc poblades, amb poca indústria i el procés d'implantació del magatzem es fa amb obscurantisme i ve dirigit i imposat per l'Estat”, va destacar el portaveu de la CANC, Sergi Saladié. Diuen que les comparacions són odioses però en aquest cas fins els símbols de la lluita antinuclear podrien ser els mateixos. Així ahir Hans Werner Zachow va desplegar amb orgull la samarreta de guerra dels antinuclears de Gorleben: al darrera, un tractor amb el sol i al davant, una cigonya radioactiva, segons va precisar, menjant-se una granota. Una cigonya que podria ser perfectament una de les que viuen a la vora d'Ascó, a la reserva natural de Sebes a Flix. Amb un bagatge de trenta anys de lluita contra un magatzem que els van imposar des de fora, aquests dos activistes asseguren que la millor arma que es pot fer servir contra un projecte imposat és la informació i tot i que admeten que al seu poble no hi hagut cap accident greu sí que destaquen algunes “anomalies” en el tractament dels residus de baixa i mitjana activitat a d'altres punts del país. Spiegel onLine International: La maledicció de Gorleben

Rebecca Harms: «La Baixa Saxònia manté els nivells d'atur i PIB dels anys 70» (Avui)

Reus directe.cat: Els opositors al cementiri nuclear alemany de Gorleben subratllen els perills ambientals i econòmics de la instal·lació El meu pont de mar blava: Si estàs callat, rebràs els diners.

Blog de la CANC: Fotos i vídeos de l'Assemblea informativa: Les conseqüències d'un cementeri nuclear a Gorleben