Bildu canvia el quadre del Rei per una fotocòpia

Segons la Constitució espanyola la imatge del Rei ha d'estar present en els salons de plens de tots els ajuntaments de l'Estat. Tot i això, l'alcalde del municipi navarrès de Villava, Pedro Gastearena (Bildu) ha retirat el quadre del monarca, a més de les banderes oficials que hi havia al saló: l'espanyola, la de Navarra i la de la Unió Europea. Segons explica l'alcalde, ho ha fet amb motiu de les festes patronals d'aquest municipi de poc més de 10.000 habitants.

A l'inici del ple d'aquest dijous, Unió del Poble Navarrès (UPN) va denunciar l'absència del quadre del Rei, i des de l'equip de govern van dir que no sabien on era el quadre enretirat. Per això, es va enganxar, amb cel.lo, una fotocòpia del monarca en el lloc on penjava el quadre. Gastearena explica que es tracta d'una situació "accidental" per "tirar endavant la feina".

Segons l'alcalde de Villava, a principis d'octubre es van enretirar els "ornaments i les coses que s'utilitzen en el transcurs normal de les sessions" perquè durant les festes del poble es reuneix, a la sala de plens, "molta gent de procedència variada". Abans d'iniciar el primer ple després de les festes els regidors van comprovar que el quadre del Rei no estava a l'arxiu -tal com creien-, i segons explica l'alcalde, "no hi havia manera de trobar el retrat". L'alcalde de Bildu relata que "quan UPN ens va fer veure que es tractava d'una qüestió de legalitat, vam buscar ràpidament la manera de solucionar l'absència del quadre, i vam imprimir una imatge d'Internet". "No teníem cap altre remei", subratlla. Gastearena, que ha volgut treure importància a l'assumpte, afegeix que, al final, "la imatge del Rei estava present, tal com estableix la llei".

D'altra banda, Bildu ha decidit no tornar a col·locar la figura del Sagrat Cor a la sala de plens: "Posar una imatge religiosa, quan l'Estat és laic, no té sentit, perquè des del nostre punt de vista, no s'ha d'unir la vida civil amb la vida religiosa".

Compromís vol acabar amb el clientelisme a l'administració

La coalició Compromís (formada Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds-Esquerra Ecologista) ha presentat aquest divendres el web Desenxufa'ls que permet denunciar casos de clientelisme a l'administració pública valenciana.

En roda de premsa, el portaveu a les Corts, Enric Morera, i la portaveu adjunta Mònica Oltra han explicat que l'objectiu és treure a la llum les 15.000 persones que estimen que han accedit a treball públic "no per mèrit o capacitat sinó per ser amic o familiar" d'alguna autoritat. Qualsevol persona pot emplenar el formulari amb les dades del "recomanat" i qui l'ha nomenat, informació que serà verificada abans de ser publicada al portal.

El Punt/Avui: Compromís crea el web ‘Desenxufa'ls' per treure de l'anonimat els “recomanats” de l'administració valenciana

EMPAR MOLINER: Prostitutes i camells

Amb l'excusa de l'emissió del programa El convidat, aquests dies al bar on esmorzo he parlat molt de la llengua de Verdaguer. Suposo que l'estat del català és una qüestió que m'amoïna molt perquè és l'instrumental imprescindible per al meu ofici. Els boletaires i els buscadors de tòfona (coincidim al mateix bar) es passen el dia parlant de si plourà.

No sé si vostès s'imaginen quina enveja tan grandíssima sento quan vaig a Madrid i veig que els meus col·legues ho tenen tot. Ostres. Allà les prostitutes, els camells i els catedràtics parlen el mateix idioma. Quina sort. Els escriptors d'aquí sempre ens hem de buscar la vida si a les nostres novel·les hi surten personatges del lumpen. ¿En quin idioma els farem parlar? I com? No m'estranya que aquí hi hagi tants escriptors que facin novel·la històrica. És un descans lingüístic que les trames passin als anys 30 o a l'Edat Mitjana. I si els explico tot això és a propòsit del comentari d'un lector de l'edició online a una d'aquestes columnes sobre llengua. Deia: "Estic segur que el 99,9% dels que aquí s'autodefineixen, amb una lleugeresa terrible, talibans orgullosos de ser talibans, canvien al castellà més d'una i de dues vegades". Té raó aquest senyor. I li diré per què. Perquè ningú no pot ser un heroi tota la vida. Ah, sí... Parlar-li en espanyol a la senyora de fer feines russa i al taxista que no t'entén, quin descans, no sembles un antipàtic. Quina sort que tenen ells, que no han de fer la guerra constantment, que no han de fer aquesta cosa absurda que és mantenir, com pots, la teva llengua, perquè si no sempre parlaries en espanyol. Quan vaig començar a escriure em semblava de veritat possible ser com ells, com els anglesos, com els espanyols. Jo em pensava que podria tenir el que tenen ells, ho juro. Jo no volia fer articles com aquest. Jo ho volia tot.